De Colònia a Moixent

Tots els anys, a finals d’agost, Moixent celebra les festes del Santíssim Crist del Calvari i les Santes Relíquies. La celebració està lligada a l’estranya llegenda d’onze mil verges bretones martiritzades a Colònia. Pel que es veu, la bella i pietosa filla d’un rei bretó del segle IV, Úrsula, que havia consagrat a Déu la seua virginitat, fou demanada en matrimoni per Erteri, príncep pagà. La petició esverà la xica, que volia romandre verge. Aconsellada per una visió angèlica, demanà un termini de tres anys per a pelegrinar a Roma. En aconseguir que el seu pretenent fes promesa de convertir-se al cristianisme, Úrsula embarcà en onze trirrems, acompanyada per deu joves de llinatge noble. Cadascuna portava el seu seguici. Travessaren la mar i seguiren viatge a peu fins a Roma. Transcorregut el termini, Erteri reclamà la presència d’Úrsula. Aquesta i les seues companyes hagueren de deixar Roma. Van recórrer la Gàl·lia i, quan havien embarcat per tal de travessar el Canal de la Mànega, una tempesta les apartà de les costes britàniques i les empentà cap a la desembocadura del Rin. Les xiques resseguiren el curs del riu, arrossegades pels vents, i arribaren a Colònia. La ciutat, però, havia estat conquistada pels huns. Com que rebutjà de maridar-se amb el cap d’aquells bàrbars, Úrsula fou traspassada per una fletxa. Les seues companyes també moriren, en defensa de la fe i la puresa. Els habitants de la contrada, que feren fugir els huns, recuperaren les despulles de les màrtirs i les soterraren.

Una inscripció romana del segle V sembla avalar de manera vaga l’existència de les verges: «Clematius, que pertany a la classe senatorial i viu a l'Orient, marxa a Colònia i, en aquesta ciutat, unes visions l'animen a reconstruir una basílica situada dins les seues possessions, al lloc on van patir martiri les verges». A partir del segle IX, diversos textos fiquen nom a les joves: Úrsula, Sència, Gregòria, Pinnosa, Marta, Saula, Brítula, Saturnina, Rabàcia, Còrdula, Pal·làdia. L’expressió «Onze Mil Verges» comença a ser admesa sense cap discussió. Ara bé, ¿d'on surt el número de verges? D'un error d'interpretació. Les sigles XI. M. V. (undecim martyres virgines) foren interpretades com undecim millia virginum —una catàstrofe demogràfica. També es pensa que el número XI fou llegit erròniament, per tenir sobreposat el guió transversal que fa servir la numeració romana per a indicar els milers. En 1106, foren descobertes a Colònia (a l’indret on segons la tradició romanien soterrades les màrtirs) unes despulles de diversos homes, dones i nens. Llavors, la llegenda s'escampà pertot arreu. La troballa donà peu a tota mena d'històries fantàstiques; s'enviaren gran nombre de relíquies a tot l'occident cristià (fins i tot a l'Índia i a la Xina). Es feren trasllats a Itàlia, Alemanya, França, Polònia... El culte es difongué ràpidament. Úrsula esdevingué la santa més representada a l’art europeu. El seu martiri estimulà la fantasia dels artistes. Proliferaren les obres inspirades en la seua llegenda. Vittore Carpaccio, posem per cas, li dedicà tot un cicle pictòric. El sarcòfag amb les despulles d’Úrsula, que es conserva a l'Hospital de Sant Joan, a Bruges, fou embellit amb pintures de Memling.

La devoció a les onze mil verges també s’escampà per tota la Corona d’Aragó. En 1330, arribà a Barcelona el cap d’Agonilla, altra de les verges. Més tard arribaren els caps de Digna, Benigna i Lefana —com es veu, en època medieval, la compravenda de relíquies era un negoci d’allò més lucratiu. Les relíquies de santa Còrdula, venerada a Colònia des del segle X, foren descobertes, perdudes, tornades a trobar i canviades d’emplaçament tantes vegades que, des del segle XVII, dotze esglésies asseguraven posseir el seu cos o el seu cap. Es pensà fins i tot que el grup de màrtirs comptava amb més d’una Còrdula —cosa ben factible, atès que parlem d’onze mil verges—, però la hipòtesi no ha estat corroborada per cap notícia. Només degué haver, per tant, una Còrdula, de la qual no se sap res. A la Costera també arribaren les despulles de les màrtirs. Al segle XVI, l'insigne fill de Moixent fra Cristòfol Moreno, provincial dels franciscans menors de Sant Antoni Abad, portà de Roma les relíquies d’Úrsula i Còrdula, que encara veneren els moixentins. Paga la pena, per tant, de visitar Moixent a finals d’agost. Veurem les festes d’un dels pobles més bonics de la comarca. I de pas, si ens allarguem fins a l’església parroquial, dedicada a Sant Pere, podrem visitar la capella de les Santes Relíquies.

(publicat a Levante-EMV, el 25/08/2012)