dissabte, 19 de desembre del 2009

Cabòries

Alguns valencianistes de la tercera via estaven força preocupats pels referèndums del 13 D. Per què? Perquè les 700.000 persones convocades a les urnes hi havien de dipositar una papereta en què se’ls preguntava per la independència dels Països Catalans. És això veritat? No! En realitat se’ls ha preguntat per la independència de la nació catalana. És a dir, s’havia optat per una fórmula que, a tot estirar, era deliberadament ambigua. És cert que en alguns cartells de propaganda apareixia el mapa dels Països Catalans, però la traducció verbal d’aquesta imatge no figurava enlloc: ni al cartell ni a la papereta de votació. Els partidaris d’un projecte sobiranista unitari diran que una imatge val més que mil paraules, però allò ben cert és que als votants només se’ls preguntava per Catalunya.

I clar, bé que molts independentistes reivindiquen aquesta denominació per a tot el conjunt de parla catalana, cal pensar que els votants del Bages, les Garrigues, la Garrotxa, el Maresme, Osona, el Gironès, el Pla de l’Estany o el Segrià s’hauran identificat majoritàriament amb allò que diu l’Estatut, pendent de la resolució del Tribunal Constitucional. Molts votants hauran pensat, doncs, que nació catalana es refereix exclusivament a la Catalunya estricta. Al final, siga per açò, siga perquè el PP valencià tenia la consigna de no badar boca, les repercussions que alguns valencianistes temien han resultat ser producte de cabòries, de cavil·lacions sense fonament. I és que —s’ha dit altres vegades— l’expressió Països Catalans sembla tenir més predicament al País Valencià —entre les minories independentistes— que al Principat, on la majoria de la població veu els valencians com uns parents llunyans que, tot i parlar en alguns casos la mateixa llengua, se senten absolutament espanyols.

13 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

Crec que el tema està molt ben explicat, sincerament. Pense el mateix. Una altra cosa és que ens agrade això o no.

Tadeus ha dit...

Ximo, crec que exageres (i fas una inexacta simplificació) quan descrius el tema del mapa dels PPC i la reacció suscitada entre els 'valencianistes de tercera via'. La gent no és tan tonta com per a no saber distingir entre el que es deia en la convocatòria i el que era una imatge, com va quedar clar en un debat en Vent de Cabylia on també vaig dir la meua. Parles de preocupació, però jo parlaria d'indignació.

No compartisc amb tu la teua anàlisi sobre el concepte de 'Països Catalans' a Catalunya. Crec que el mapeta dels països està ben present en la societat catalana, on es dóna per fet allò de que 'els valencians, pobrets, no saben el que volen, o no volen el que haurien de voler'. A Catalunya (on vaig viure huit anys de la meua vida) hi ha un important segment de la població (entre ells molts dels que van votar 'sí' al referèndum i el 100€ dels que voten a ERC) que tenen com a referent essencial l'espai oníric denominat 'Països Catalans'.

Tornant al tema de la consulta popular, voldria saber per què aquesta no es va convocar a Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac, o Barcelona ciutat. ¿Tenien por de fer el ridícul els organitzadors de la consulta? ¿O és que el que es vota en una barriada de Badalona no té el mateix valor que el que es vota enn un poble de l'Empordà?

Imaginem si es convocara una consulta similar a la Comunitat Valenciana. ¿Anirien els organitzadors a Alacant o Elx, o a Oriola, o a Torrent o Mislata, per a dur a terme el projecte? De fet, ¿on anirien? ¿Al blog de Cucarella?

Antonino ha dit...

Afortunadament, al País valencià en som molts, majoria, els qui, deixant la llengua a banda, sabem que els catalans són una cosa diferent i distant a la nostra realitat i a la nostra voluntat. Cadascú a sa casa.
També els andalusos parlen castellà i
formaven part de la Corona de Castella. Afortunadament, no teniu res a fer els partidaris de la gran nació catalana.o sí :parlar i escriure
del vostre somni.

Ximo ha dit...

Home, Tadeus! Com es menja això de l’exageració? Jo només parlava de preocupació, però vostè parla d’indignació, que és el darrer grau de la seqüència sorpresa + preocupació + indignació. En què quedem? Servidor exagerava o tractava de daurar la píndola?

Tadeus ha dit...

Ximo, una vegada més t'amagues en detalls semàntics en comptes d'agarrar el bou pels corns... M'indigna la presència del mapeta al mateix temps que em ric de la intrascendència (actual) de tal fenòmen. La indignació com a prevenció de la preocupació... quasi parle com un ministre!

Ximo ha dit...

Tadeus, subscric la seua afirmació: «Hi ha un segment important de la població [catalana]que té com a referent essencial l'espai oníric denominat “Països Catalans”». Dit en altres paraules: hi ha gent que somnia —perdó pel pleonasme— una quimera de caràcter oníric sense cap plasmació política de tipus pràctic. Ni CIU ni ERC tenen entre les seues prioritats cap projecte de Països Catalans; Carod Rovira ho va deixar meridianament clar durant la seua intervenció al programa Tengo una pregunta para usted. Per això, als referèndums, es va triar una pregunta deliberadament ambigua. I clar, la gent que anà a votar no s’havia de calfar massa el cap: els addictes als somnis pensarien que votaven una quimera; la resta (mongetes, dones de llars de jubilats incloses) entendrien que estaven pronunciant-se per la independència de la Catalunya estricta —la qual cosa no deixa de tenir també bona dosi de quimera—. En qualsevol cas, es tractaria d’un segment de població important —entre el 25 i el 30% de l’electorat—, però minoritari. I encara podria ser més minoritari si —com vostè apunta— es fes la consulta a l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac o Barcelona ciutat.

Aquil·les Sisternes ha dit...

Crec que el quid de la qüestió està en aquesta observació de Tadeus: «La gent no és tan tonta com per a no saber distingir entre el que es deia a la convocatòria i el que era una imatge». La gent no és tan tonta? Quina gent? La gent que anà a votar? La gent que intervingué al debat suscitat per Vent de Cabylia? Evidentment, Tadeus deu referir-se a aquells que enviaren comentaris al blog de Baydal. Tots els participants devien ser persones Il·lustrades i, tanmateix, tots estaven d’acord en una cosa: que els votants catalans anaven a pronunciar-se sobre la independència dels Països Catalans —allò semblava un debat entre famolencs que somnien rotllos i porucs que veuen fantasmes pertot—. Jo crec que les coses són més simples. Entre la gent que va a votar hi ha de tot: il·lustrats, llecs en matèria política... En general, se sol acceptar que els il·lustrats són una minoria. La majoria del votants, doncs, mai no caurien en disquisicions com aquestes que estem tractant. Estic d’acord amb Ximo: molts votants hauran entès que la independència de la nació catalana es referia exclusivament a la Catalunya estricta. Per tant, jo també crec que els valencians tenim càbories massa sovint.

Tadeus ha dit...

Sr Sisternes, crec que vosté no ha llegit bé, o ha fet una lectura superficial del que es va dir en aquells comentaris. Que jo recorde, el tema principal d'aquells comentaris era el fet lamentable que apareguera un mapa dels Països Catalans en la convocatòria de consulta popular. Bàsicament, es parlava d'això. I també és una mica lamentable que per culps de malinterpretar aquells comentaris estiguem encara donant-li voltes a un fenòmen (el de la consulta) que ja està bastant exhaurit, almenys de moment. A mi ja m'interessa poc, la veritat. Si torna a eixir el tema en el futur, i si torna a apréixer el famós mapeta, tornaran a aparéixer comentaris semblants per part d'alguns valencians. ¿Podria ser d'una altra amenra?

Ximo ha dit...

Jo també vaig viure un temps a Catalunya, a les comarques tarragonines. Recorde que els valencians érem una caterva. Com que no hi havia places al País Valencià, nombrosos professors ens vèiem obligats a marxar al nord. Molts dels fundadors del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de les Comarques Tarragonines (STECT)érem valencians. N’hi havia a la coordinadora general i a totes les assemblees comarcals. Gran part d’aquells professors —jo també; era molt jovenet— defensava aferrissadament les tesis catalanistes. I què deien de tot això els indígenes? Jo no vaig percebre allò que “els valencians, pobrets, no saben el que volen o no volen el que haurien de voler”. El botiguer, la carnissera, el farmacèutic, la fornera ens miraven amb una barreja de sorpresa i divertiment. Els parents llunyans resultaven ser més catalanistes que els naturals! Ara bé, no hauríem de traure conclusions generals de casos particulars. Les meues vivències personals o les de Tadeus són això, casos particulars. I sí, a mi també comença a avorrir-me aquest tema.

Vent d Cabylia ha dit...

Jo me n'alegre -i molt!- que el PP valencià no haja dit ni pruna (a saber per quina raó) del mapa dels Països Catalans. Però cal dir que en la meua observació no incloïa el tema de si els catalans pensarien que estaven votant per Catalunya o pels Països Catalans (la gran majoria ho té ben clar), sinó com podia afectar això al nacionalisme valencià i el fet que es continue donant suport a un projecte polític que particularment pense que no fa cap bé a la construcció nacional del País Valencià.

En eixe sentit, malgrat haver evitat el possible debat públic sobre el subjecte territorial implícit de les consultes, continue pensant que allò no eren cabòries (preocupacions sense fonament) sinó cavil·lacions ben importants que afecten al cos teòric i la pràctica política del nacionalisme valencià.

Salut!

Ximo ha dit...

Vicent, jo no havia al·ludit directament al teu blog en la meua entrada; ha estat Tadeus qui t’ha portat a col·lació en un dels seus comentaris. Sé que el teu post Ai mare se centrava en com podia influir a casa nostra el famós “cartellet”. Ara bé, tu i la pràctica totalitat de persones que t’enviaren comentaris donàveu per fet que s’estava preguntant per la independència dels Països Catalans. Jo, en canvi, pense que s’utilitzava, a la papereta, una fórmula ambigua. Al marge d’això, jo també crec que un posicionament més clar de la coordinadora dels referèndums i de les diverses forces polítiques centralistes —especialment el PP— podrien haver fet més mal que una pedregada. Quant a les cabòries, què vols que et diga? Si tots pensàrem igual, el món seria molt avorrit. Home, jo crec que una certa preocupació per aquells factors que puguen influir en el projecte valencianista —a nivell teòric i pràctic— és normal, però les primeres reaccions (en divulgar-se el cartell i l’enunciat de la pregunta que es feia als referèndums) fregaven, en molts casos, la pura histèria.

Tadeus ha dit...

Ximo, lamente dir que estàs equivocat. Quan dius, referint-te a Vent d Cabylia: "tu i la pràctica totalitat de persones que t’enviaren comentaris donàveu per fet que s’estava preguntant per la independència dels Països Catalans" estàs cometent un clar error d'apreciació.

Ximo ha dit...

Tadeus, he tornat a llegir el post de Baydal i els comentaris que va suscitar i, de veritat, no entenc la seua darrera observació. Vol dir que estic perdent facultats i fluixege en lectura comprensiva?