dimarts, 30 de setembre del 2008

La bandera monàrquica d’Espanya


Possiblement, les primeres insígnies presents a la península foren els vexilla (mot d’on prové el terme Vexil·lologia), utilitzats pels legionaris romans. Els visigots també utilitzaven estendards rígids amb alguna mena de drap. Amb la invasió musulmana, però, aparegueren les banderes de teixits lleugers (com la seda) provinents d’Orient. Es feien servir com a guions i estendards reials o senyorívols, però no com a símbols de cap territori o nació. Les primeres divises de caràcter “nacional” espanyol foren els draps que s’utilitzaren al segle XVI com a banderes de proa, pavellons o banderes de terra, després de la boda de Joana I de Castella (filla dels Reis Catòlics) amb Felip d’Habsburg. Aparegué llavors un element comú a les banderes espanyoles de l’època: la Creu de Borgonya. Aquest element, tot i experimentar lleugeres variacions amb cada monarca (Felip II, per exemple, disposà que el fons blanc canviés a groc) esdevingué el símbol vexil·lològic por excel·lència de la monarquia hispànica.

Amb l’adveniment de Felip V, aquell disseny fou substituït per altre: les armes reials sobre drap blanc. Al segle XVIII, però, Carles III decidí canviar el pavelló reial, perquè es diferenciés dels guions d’altres contrades governades pels Borbons; el blanc (propi d’aquest llinatge) també era utilitzat per les branques que regnaven a França, Nàpols, Toscana, Parma i Sicília. El nou disseny de bandera espanyola sorgí amb un Reial Decret de 28 de maig de 1785, pel qual Carles III resolia el concurs convocat per adoptar el nou pavelló de la Marina. Elegí dos dissenys, un per als vaixells de guerra i altre per a les naus mercants (civils), d’entre les dotze propostes que li havia presentat Frey Antonio Valdés y Fernández Bazán, en aqueixa època Secretari d’Estat i del Despatx Universal de Marina (Ministre de Marina). Amb la finalitat de donar a conèixer la nova ensenya, es va promulgar una Ordenança General, que al tractat IV, títol I, disposava:

Para evitar los inconvenientes y perjuicios que ha hecho ver la experiencia puede ocasionar la bandera nacional de que usa Mi Armada Naval y demás Embarcaciones Españolas, equivocándose a largas distancias ó con vientos calmosos con la de otras Naciones, he resuelto que en adelante usen mis Buques de guerra de Bandera dividida a lo largo en tres listas, de las cuales la alta y la baja sean encarnadas y del ancho cada una de la cuarta parte del total, y la de enmedio, amarilla, colocándose en ésta el Escudo de mis Reales Armas, reducido a los dos quarteles de Castilla y León, con la Corona Real encima; y el Gallardete en las mismas tres listas y el Escudo a lo largo, sobre Quadrado amarillo en la parte superior. Y que las demás Embarcaciones usen, sin Escudo, los mismo colores, debiendo ser la lista de enmedio amarilla y del ancho de la tercera parte de la bandera, y cada una de las partes dividida en dos partes iguales encarnada y amarilla alternativamente, todo con arreglo al adjunto diseño. No podrá usarse de otros Pavellones en los Mares del Norte por lo respectivo a Europa hasta el paralelo de Tenerife en el Oceáno, y en el Mediterráneo desde el primero de año de mil setecientos ochenta y seis; en la América Septentrional desde principio de julio siguiente; y en los demás Mares desde primero del año mil setecientos ochenta y siete. Tendréislo entendido para su cumplimiento. Señalado de mano de S.M. En Aranjuez, a veinte y ocho de Mayo de mil setecientos ochenta y cinco.

D'entre les diferents combinacions de colors proposades, el monarca optà per la groga i roja, que recordava el pavelló de l’antiga Corona d’Aragó (el qual encara es feia servir sovint a la marina espanyola). El 1793, s’ordenà que el nou pavelló, utilitzat fins aleshores només als vaixells de guerra, onejara també als ports i als forts de la Marina. Finalment, el 1843, per Reial Decret de 13 d’octubre, sancionat per la Reina Isabel II, s’ordenà que totes les unitats militars espanyoles utilitzaren la mateixa bandera, considerant-se a partir de llavors com la bandera nacional d’Espanya. Aquesta bandera s’ha conservat fins als nostres dies (la variant per a embarcacions mercants, la bandera mercant o pavelló civil, va desaparèixer), bé que hi ha hagut constants variacions de l’escut. La proclamació de la Segona República Espanyola en 1931, durant la qual s’utilitzà una bandera tricolor de franges horitzontals d’igual amplària, que substituïa la franja inferior roja per una morada, constituí un parèntesi al seu ús.