Només n’hi ha una

Ahir fou 5 d'agost. Se celebrà, per tant, la festivitat de la Mare de Déu de la Seu. Les diferents circumstàncies que envolten aquesta diada em susciten algunes preguntes. No sóc, ni de bon tros, el primer a fer-se-les. Els llibres d'història assenyalen que l'Assumpció és la patrona de la Col·legiata. En 1248, el bisbe d'Osca Vidal de Canyelles —la seu de València estava vacant— consagrà la mesquita major xativina al culte cristià sota l'advocació de l'Assumpció de Santa Maria. A mitjan segle XVI, Martí de Viciana deia: La capilla principal es so invocacion de la Assumpcion de Nuestra Señora la madre de Dios, de la qual en su dia se celebra muy solemne fiesta. ¿Quina imatge presidia l'església major de Xàtiva? Un amic em féu arribar La patrona de Játiva, obra del canonge i cronista xativí Gonzalo Viñes. Aquest creu que el primer retaule major estigué presidit per una Santa Maria de l'Armada —dita així per ser la protectora de les tropes de Jaume I, no per navegar en la nau capitana dels cristians durant la batalla de Lepant. Quant a la imatge primitiva de la Mare de Déu de la Seu, desapareguda, degué ser esculpida al segle XIV.

Ambdues portaven el Jesuset al braç. No eren, per tant, representacions de l'Assumpta. Algú ha pensat que hi hauria una coronació pintada a la part alta de la capella. Gonzalo Viñes esmenta almenys dos retaules majors desapareguts. El segon fou venut als dominicans de l'Olleria en 1654; se n'havia fet un de nou —que alberga ara la imatge del Natzarè. Les característiques dels retaules desapareguts no adoben, però, la possibilitat d'una coronació de la Verge. D'altra banda, en aquells temps, era més freqüent la seua imatge jacent. Sovintejaren a terres valencianes els llits de la Mare de Déu i unes imatges de la seua dormició —dites popularment "gitadetes"— vinculades al misteri de l'Assumpció. De fet, se'n trobà una a l'Hospital Major de Pobres (que tenia per patrona la Mare de Déu de Xàtiva i acollia la seua confraria). Cap, per tant, altra possibilitat: que la "Gitadeta" de l'Hospital fos traslladada tots els anys, el dia de l'Assumpció, fins a la Col·legiata. En qualsevol cas, el 5 d'agost de 1600, el consell municipal i el capítol col·legial decidiren de traure en processó la imatge dita popularment Mare de Déu de la Seu.

La ciutat patia una terrible epidèmia de pesta. Quan la imatge passava per davant del convent de les clarisses, va inclinar el lliri que sostenia en una mà. Ben aviat, la pesta cessà, motiu pel qual l'advocació popular acabà desplaçant l'oficial. Viñes rebutja dues hipòtesis. Segons la primera, la imatge del segle XIV es venerava en una capella particular. A causa d'un seguit de miracles i revelacions, hom decidí de traslladar-la a l'altar major i convertir-la en titular del temple. L'altra teoria és més recargolada. El 5 d'agost de 1600, la junta administrativa de l'Hospital autoritzà que sortís en processó una Mare de Déu de la Salut que es venerava a l'interior de l'edifici. En cessar la pesta, els xativins i les xativines no van voler que la imatge tornés a l'Hospital. Fou traslladada definitivament a la Col·legiata i se li canvià l'advocació originària per l'actual: la Senyora de l'Altar Major, o de la Seu. Per a Gonzalo Viñes, les coses són més senzilles: des que fou esculpida, la imatge del segle XIV sempre presidí l'altar major de l'església principal de Xàtiva. (La catedral de València també estava presidida per una Mare de Déu de la Seu.)

Tornem a l'any 1600. ¿Per què les rogatives d'agost no es feren el dia de l'Assumpció? Està clar: la festivitat de la Mare de Déu de les Neus recordava un miracle d'aquells que ja no sovintegen, una nevada a Roma en ple mes d'agost. La capacitat miraclera de l'advocació estava contrastada. Després del prodigi de 1600, vindrien altres —com narra el canonge xativí. Finalment, en 1923, el papa Pius XI nomenava patrona "oficial" de Xàtiva la Mare de Déu de la Seu. Des d'aquell any, moltes xativines dugueren els noms de Mari Seu i Nyevetes, en detriment de Sumpció, més tradicional. El bullit de noms i dates naix de la proliferació d'advocacions marianes, que dóna lloc a molta confusió. Els enfadosos d'Endavant, posem per cas, van caure en una enorme embrolla amb aquell cartell en què la Geperudeta i La Moreneta es feien un petò. Jo no els titllaria de profanadors, sinó d'atabalats, o destarotats. ¿Com havia de besar-se a si mateixa la Mare de Déu? «De mare, només n’hi ha una», diu el refrany popular. En fi, encara hi ha Maries de la Seu i de les Neus que celebrarien ahir la seua onomàstica. El meu record per a elles.

(publicat a Levante-EMV, el 06/08/2016)