Als 77 anys, Alfons de Borja fou elegit papa i prengué el nom de Calixt III. En la decisió del conclau, van pesar la falta d'acord entre els Orsini i els Colonna, el prestigi del cardenal Borja, la fama d'home auster que l'envoltava i la seua edat (tothom estava convençut que seria un papa de transició). En la presa de possessió a Sant Joan del Laterà, les faccions romanes van alçar grans aldarulls. El papa hagué d'amenaçar els Orsini amb l'excomunió i l'expropiació de béns, per tal que cessaren els avalots. Una de les seues primeres decisions fou la canonització de Sant Vicent Ferrer. La cerimònia tingué lloc a l'església romana de Santa Maria sopra Minerva (en aquest temple es troba la tomba de Santa Caterina de Siena). Calixt III ordenà també que es revisàs el procés de Joana d'Arc i es rehabilitara el seu nom (base per a la posterior canonització). Tres grans passions van moure l'acció del nou pontífex: la independència del poder papal, la croada contra el turc i l'enaltiment del propi llinatge. De seguida es deterioraren les relacions amb Alfons el Magnànim. Calixt III es negà a renovar la legitimació del fill extramatrimonial del Magnànim, Ferrante, i a concedir el divorci al monarca. Calixt III dedicà tots els seus esforços (fins i tot vengué joies i accessoris dels tresors papals per tal d'aconseguir diners) a organitzar la croada contra els turcs. El major èxit fou la defensa de Belgrad duta a terme gràcies als esforços del legat papal, el cardenal Joan Carvajal. Joan Huyady i Joan de Capistrano, «el tercer Joan», obtingueren una memorable victòria (per recordar la derrota dels infidels, s'establí el rés de l'Àngelus).
Sant Joan del Laterà i Santa Maria sopra Minerva, Roma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada