Les mostres d'indeterminació del tripartit xativí comencen a preocupar. Ja són diversos els assumptes en què s'ha fet marxa enrere després d'haver pres una decisió. Algú ha dit, amb sorna, que es torna a posar de moda la yenka. En 1965, el duo Johnny and Charlie aconseguí que La yenka, un dels temes del seu primer disc, esdevingués cançó de l'estiu i èxit fulgurant de vendes. Molts recordaran la tornada: Izquierda, izquierda, derecha, derecha, delante, detrás, un, dos, tres. Doncs bé, algunes actuacions dels nostres edils recorden La yenka. Per la repercussió assolida, destaca sobretot un assumpte: la restricció del trànsit rodat pel carrer de l'Àngel, mesura que precedia la posada en marxa d'un pla integral de mobilitat, ben necessari per a pacificar la circulació de vehicles i persones per les vies públiques de la ciutat. Governar és prendre decisions després d'escoltar les opinions del carrer, on sovintegen les contradiccions entre interessos contraposats. Tancar zones urbanes al trànsit rodat sol alçar, al principi, molta oposició.
A la llarga, però, tot el món surt gauanyant; minva la contaminació, milloren la salut i la qualitat de vida dels residents, hi ha més facilitats per a la socialització, els negocis augmenten les vendes, s'afavoreixen l'accessibilitat i la mobilitat de diversos col·lectius (xiquets, majors, visitants), se salvaguarda més eficaçment el patrimoni històric i artístic... En passar un temps, tothom n'està satisfet, com confirmen moltes experiències. Però arrostrar la impopularitat inicial de la mesura exigeix pedagogia i determinació. Açò darrer sembla faltar als nostres edils, que comencen a suscitar el desgrat de sectors gens sospitosos de negar-los un vot de confiança. «Cos a terra, que vénen els nostres», va dir un polític de l'antiga UCD. Les persones partidàries de limitar el trànsit pel nucli històric no acabem d'entendre quina és l'estratègia dels responsables municipals de mobilitat. El carrer de l'Àngel torna a ser transitable pels cotxes —bé que parcialment. Quan encara estàvem sorpresos per la marxa enrere, assistim al·lucinats a la decisió d'asfaltar l'eix Porta de Cocentaina - Trinitat. S'han cobert amb quitrà trams de formigó i enllosat. ¡L'A-3 a l'interior del nucli històric!
Invitació perquè els vehicles córreguen per Sant Pere i l'Àngel. Perill d'aigua a les cases, quan ploga. No entenc res de res. La via enllaça elements patrimonials del màxim interès: el convent de Sant Onofre, l'església de Sant Pere, la font d'Aldomar, la casa natal d'Alexandre VI i el conjunt monumental de la plaça de la Trinitat. És un dels trajectes més importants per ciutat vella. Cal donar facilitats perquè hi puguen camejar els visitants. L'acabat dels paviments hauria de guardar harmonia amb l'entorn. ¿Ha pensat tot açò qui ha ordenat l'asfaltat? ¿Té por d'alguna cosa? ¿Ha oblidat les protestes suscitades per Rus quan ordenà tapar llombardes? Jo no faria cas de reaccions esquerpes, intimidatòries, insultants o mancades de qualsevol raonament lògic. Cal comptar amb elles —i combatre-les, per descomptat. Però el rellotge no para: tic-tac, tic-tac... Quatre anys passen en un sospir i certes mesures s'han de prendre quan el mandat encara no ha arribat al seu equador. Esperar a prendre-les quan estiga a punt de sonar la campana seria temeritat, suïcidi polític. La mesura de restringir el trànsit de vehicles pel nucli històric s'hauria de prendre ja. Tanmateix, els responsables municipals fan dues coses incomprensibles: ballar la yenka i gastar diners inútilment.
A la llarga, però, tot el món surt gauanyant; minva la contaminació, milloren la salut i la qualitat de vida dels residents, hi ha més facilitats per a la socialització, els negocis augmenten les vendes, s'afavoreixen l'accessibilitat i la mobilitat de diversos col·lectius (xiquets, majors, visitants), se salvaguarda més eficaçment el patrimoni històric i artístic... En passar un temps, tothom n'està satisfet, com confirmen moltes experiències. Però arrostrar la impopularitat inicial de la mesura exigeix pedagogia i determinació. Açò darrer sembla faltar als nostres edils, que comencen a suscitar el desgrat de sectors gens sospitosos de negar-los un vot de confiança. «Cos a terra, que vénen els nostres», va dir un polític de l'antiga UCD. Les persones partidàries de limitar el trànsit pel nucli històric no acabem d'entendre quina és l'estratègia dels responsables municipals de mobilitat. El carrer de l'Àngel torna a ser transitable pels cotxes —bé que parcialment. Quan encara estàvem sorpresos per la marxa enrere, assistim al·lucinats a la decisió d'asfaltar l'eix Porta de Cocentaina - Trinitat. S'han cobert amb quitrà trams de formigó i enllosat. ¡L'A-3 a l'interior del nucli històric!
Invitació perquè els vehicles córreguen per Sant Pere i l'Àngel. Perill d'aigua a les cases, quan ploga. No entenc res de res. La via enllaça elements patrimonials del màxim interès: el convent de Sant Onofre, l'església de Sant Pere, la font d'Aldomar, la casa natal d'Alexandre VI i el conjunt monumental de la plaça de la Trinitat. És un dels trajectes més importants per ciutat vella. Cal donar facilitats perquè hi puguen camejar els visitants. L'acabat dels paviments hauria de guardar harmonia amb l'entorn. ¿Ha pensat tot açò qui ha ordenat l'asfaltat? ¿Té por d'alguna cosa? ¿Ha oblidat les protestes suscitades per Rus quan ordenà tapar llombardes? Jo no faria cas de reaccions esquerpes, intimidatòries, insultants o mancades de qualsevol raonament lògic. Cal comptar amb elles —i combatre-les, per descomptat. Però el rellotge no para: tic-tac, tic-tac... Quatre anys passen en un sospir i certes mesures s'han de prendre quan el mandat encara no ha arribat al seu equador. Esperar a prendre-les quan estiga a punt de sonar la campana seria temeritat, suïcidi polític. La mesura de restringir el trànsit de vehicles pel nucli històric s'hauria de prendre ja. Tanmateix, els responsables municipals fan dues coses incomprensibles: ballar la yenka i gastar diners inútilment.
(publicat a Levante-EMV, el 03/08/2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada