La veritat!

Jo, la veritat, no estic gens d’acord amb el balafiament que es produeix aquesta nit de cap d’any. M’he posat a pensar en la quantitat d’oques, titots i capons que s’hauran sacrificat per a la festa de les dotze campanades i, la veritat, m’esgarrife només de pensar-ho. Hauríem de ser més respectuosos amb la natura i amb tots els éssers vius. Mengem massa proteïna animal, la veritat. I ho fem a costa d’atemptar contra els drets dels animalets. Els fem patir massa, la veritat. Som insensibles al dolor de les bestioles. Després ens queixem que estem massa grossos. L’obesitat s’està convertint en el problema número u de la nostra societat. Tampoc no tenim ni idea de l’energia que consumirem aquesta nit, la veritat. Ni del mal que això provocarà al planeta. I algú s’ha parat a pensar en les tones i tones de brutícia que es generaran a partir de la mitjanit? La veritat és que no. Vivim en un món injust i mancat de conscienciació, la veritat. Sí, sí, de veres. Algú ha decretat que la nit de cap d’any s’ha de celebrar consumint en excés menjar, beguda i roba, i, au, tots a passar per la pedra! Bo, per l'adreçador, vull dir. Quanta gent serà infeliç avui? Molta, la veritat! I parle d’ací, que si ens anem al tercer món... Hi ha un muntó de persones que no podran participar en cap cotilló. I moltes d’elles se sentiran frustrades, la veritat. Aquesta nit també es malbarataran moltes il·lusions, de veres. Jo vaig a menjar-me els dotze grans de raïm tota soleta. I no estic gens frustrada, eh. Però pense en els altres, la veritat.