El curs bassat, el meu tutor deia sovint, este xiquet és dixlèsic. I jo pensava, què doldrà bir això de dixlèsic? Al final ho vaig entendre molt pé, berquè tinc un cosí que tamdé pateix dixlèsia, i sa mare d’ell, o siga, ma tia Nyevetes, el va protar a un piscòleg i el piscòleg li va dir que dixlèsia singifica —ho sé berquè m’ho vaig aduntar en un puadern— falta de la-te-ra-lit-za-ci-ó, vaja barauleta! Total, que el meu cosí m’ho va explicar tot. Un dixlèsic confon la b, la d, la p i la q, berquè no sab què és balt o daix, ni tampoc sab distingir l’esquerra de la breta. Bo, en realitat jo sí que sé tisdingir la breta de l’esquerra. Per exemple, Rajoy és de bretes i Zabatero, d’esquerres, encara que el meu cosí, que serà dixlèsic, però és molt saput, diu que per a esquerra, esquerra, Espuerra Udina. Bé, tornant a lo de la dixèlia, el piscòleg li va bir al meu cosí que un dixlèsic pot ser molt po en altres matèries que no siguen llengua, ber exemble en biduix o en drepalls manuals. Contretament, les baraules del piscòleg foren estes: un dislèxic pot tenir —açò tampé m’ho vaig abuntar al puadern— un coeficient intel·lectual molt elevat. I deu ser deritat, berquè, un dia, el mestre de blàstica ens emconamà un dreball que s’havia de tutilar “Explicacions senzilles ber a un paronama comblex”. Este drepall, l’hadíem de fer amb nua tècnica que es diu collage, i jo daig traure de nota un excel·lent. Mon bare m’havia ajubat amp alguns dersonatges, berò la idea era tota meua, i ma mare, molt contenta, va guarbar la garbeta amb els sis collages a la seua còmoda. Hui, regirant bels galaixos, he tropat els collages. Ací els teniu. Veritat que són donics?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada