dimarts, 7 de desembre de 2010

Passats de rosca

Aquests dies, alguns centenars de milers de viatgers han patit el darrer malson provocat per una casta que sol esperar dates assenyalades (les vacances de Nadal, Setmana Santa o estiu) per a prendre com a ostatges les persones que intenten pujar en un avió. El conflicte dels controladors ve de lluny. El seu sindicat gremial intenta assegurar uns privilegis que creu consolidats: competència exclusiva en l’organització del treball i en el còmput —sui generis— de jornades i hores treballades; obstacles a l’augment de plantilla; negativa a reduir les hores extres, que es cobraven fins al darrer mes d’agost al triple de les hores normals... Com que el govern havia decidit tallar curt, aquests privilegiats (que només tenen una titulació acadèmica equivalent a Formació Professional de grau superior) venien anunciant una espantada per a finals d’any, és a dir, per a vacances de Nadal! Aquests senyorets i senyoretes perceben de promig —sumats el sou base, els complements i les hores extres— 200.000 euros anuals (quasi el sèxtuple del meu sou com a professor de Secundària). I això no és res; fa mig any, cobraven 330.000 (alguns d’ells arribaven als 600.000). Hom podrà discutir si el govern hauria d’haver aclarit abans el còmput d’hores, però és evident que aquests privilegiats planejaven reproduir les incidències de l’estiu passat. És més: ja havien organitzat l’assaig general a l’aeroport de Santiago, el cap de setmana anterior. (És possible fins i tot que hagueren comunicat al PP les seues intencions de fer un envit al govern, cosa que explicaria la presència de Rajoy a Lanzarote, disposat a capitalitzar el conflicte.) Trobe, per tant, que el govern ha fet, en aquesta ocasió, allò que calia. Cal recordar que els sindicats han d’enviar, quan volen fer vaga, un preavís amb l’antelació que marca la llei i han de respectar els serveis mínims. D’altra banda, als treballadors que la secunden se’ls descompten, per cada dia de vaga, el sou i la part proporcional de les vacances i les pagues extraordinàries. Però clar, sembla que els controladors —pobres de solemnitat, ja es veu— no feien vaga; s’havien posat malalts tots alhora. Hi ha, però, una cosa que no s’acaba d’entendre. Marxaren tots a l’ambulatori? No! Es van reunir al saló de convencions d’un hotel pròxim a l’aeroport (alguns marxaren fins i tot a un restaurant cèntric, a fer-se unes tapes i unes cervesetes). Per això, encara flipe recordant la controladora que va sortir als telediaris, tota plorosa, dient: «Ha entrat l’exèrcit de l’aire amb pistoles i ens ha obligat en aquest estat... Hem demanat ajuda al govern, l’hem explicat que ens passem d’hores, però ens ha obligat a treballar il·limitadament.» Pobreta! I als centenars de milers de passatgers que s’han vist atrapats en una ratonera, qui els havia de prestar ajuda? Us heu passat de rosca, xata!