Espanya està desesperada? En què podria consistir aqueixa desesperació? La resposta és fàcil: s’hauria de considerar que la madrastra Espanya s’ha lliurat a la manca absoluta d’esperança si també estigués desesperada almenys la meitat més u dels espanyols, perquè un país és la suma dels seus naturals. Està desesperada la majoria d’espanyols i espanyoles? I encara més: també estan desesperats els catalans i els bascos? Totes aquestes preguntes vénen al fil de les noves revelacions del lloc web dirigit per Julian Paul Assange, que descobreixen les confidències de l'expresident espanyol Jose Maria Aznar i altres dirigents del PP a l'ambaixador d’Estats Units en Madrid. Si veo a España desesperada, quizá tendría que volver a la política, afirmà Aznar en 2007, durant el sopar que li oferí a ell i Ana Botella l’ambaixador americà, Eduardo Aguirre, en la seua residència oficial. L’expresident de govern admeté davant del seu amfitrió que es plantejava tornar a primera línia de la política activa. Així es desprèn de la nova tanda de cables filtrats per Wikileaks a diversos mitjans de comunicació. Segons ha publicat El País, Aznar també va reconèixer a l’ambaixador de Washington que dubtava si Rajoy era el hombre adecuado para devolver el PP al poder. «La manca d’entusiasme d’Aznar cap a Rajoy, el successor que ell mateix havia designat, és molt notable», escriví Aguirre a l‘informe en què analitzava les paraules del dirigent popular.
Els cables de la diplomàcia nord-americana revelats per Wikileaks mostren que Aznar no era l'únic membre del PP que qüestionava Rajoy. Alberto Ruiz-Gallardón hauria especulat amb la possibilitat que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, o ell mateix es posaren al capdavant dels populars, per a suplir la falta de lideratge de Mariano Rajoy. La idea d’absència d’un relleu per a Rajoy també regnava a l’ambaixada nord-americana. «Creiem que la seua longevitat al càrrec obeeix a l’absència d’un successor creïble», deien els diplomàtics. El coordinador de Relacions Internacionals del PP, Jorge Moragas, admeté no ser un hombre de Rajoy, i el portaveu del PP a la Comissió d’Assumptes Exteriors, Gustavo de Arístegui, lamentava que el líder del PP culpés de la derrota electoral a todo el mundo menos a sí mismo. Durant el sopar, Aznar també expressà, segons els cables diplomàtics, su gran preocupación por la continua cesión de poder a Catalunya y el País Vasco, que está erosionando lentamente a España, y por la insistencia de José Luis Rodríguez Zapatero en recuperar el pasado de la guerra civil. D’aquestes darreres paraules es desprèn que bascos i catalans tindrien motius de sobra per a estar desesperats, si Jose Mari tornés al poder. Horror i polseguera! Jo, per exemple, no em tiraria a les vies del tren, però consideraria seriosament la possibilitat de retirar-me en algun país estranger. Al Llenguadoc, posem per cas, el preu d’una casa o d’un apartament és prou més barat que a la Marina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada