La col·legiata de Santa Maria, concebuda com a seu d’una diòcesi que mai no arribaria a quallar, ocupa el solar de l’antiga mesquita aljama. Guarda nombroses obres d'art, com ara la custòdia major, el retaule de Santa Anna, de Joan Reixac, i un Sant Sebastià en què molts han cregut veure el retrat d’Ausiàs Marc. El viatger podrà admirar també la façana renaixentista de l’antic Hospital de Pobres o visitar l’Almodí, que conserva el pati (un claustre amb arcs de mig punt recolzats sobre columnes jòniques) en què es realitzaven les transaccions del blat. Al costat, està l’antic Pes Reial. En aquests edificis, convertits en Museu Municipal, s’exhibeixen peces arqueològiques i artístiques de primer orde: una pica islàmica del segle XI, el teginat d’un palau almohade, un pedró del segle XIV, les restes d’una capella borgiana desapareguda, el retaule de la Transfiguració, llenços del xativí Josep de Ribera, un retrat de Ferran VII pintat per Vicente López, una col·lecció de Caprichos de Goya i diverses obres de Benlliure, Rusiñol...
Però no sols està present, a Xàtiva, el record de Ribera i els Borja; sura per la ciutat el nom d’altres fills il·lustres: Lluís Alcanyís, jueu convers i primer catedràtic de medicina a l’Estudi General de València, cremat a la foguera el 1506; Lluís del Milà, compositor; Ildefons Ramírez de Arellano, pilot i geògraf, descobridor de l’Illa de Xàtiva (l’actual Terra de Foc); Vicent Boix, historiador i polític... Un cop establerta la connexió amb l’esperit d’aquests pròcers, el visitant podrà fruir d’altres al·licients, com ara la processó del Corpus, una de les més antigues del país, en què participen diferents figures i personatges (els gegants, els nans, els cavallets, la moma, els cirialots...), o la fira d’agost (que se celebra des de 1250, per privilegi de Jaume I), una bona ocasió per a escoltar —si actua a les nits d’albades— Pep Gimeno “Botifarra”, la nova sensació del cant d’estil. També és recomanable d’experimentar altres sensacions —les relacionades amb la gola, per exemple—, tastant l’arròs al forn, acompanyat d’un bon vi de Moixent o la Font de la Figuera, o delicadeses d’origen àrab com la monjàvena i l’arnadí.
(publicat a Meravelles Valencianes, llibre primer, Denes Editorial)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada