diumenge, 4 de maig del 2008

«Nosties molt en la plaça, nit burles daquell qui passa»

Es comprèn l’amargura d’alguns militants de l’esquerra després de les conteses electorals. Diumenge passat, Agustí Ventura ho deia ben clar: «Jo, particularment, patisc una depressió postelectoral després de cada votació. Els dos o tres dies següents, ho passe molt malament!». No deu ser l’únic; els resultats dels darrers comicis hauran provocat aquesta mena de síndrome en molta gent. I clar, la frustració és mala consellera a l’hora de fer declaracions públiques. La decepció empeny a lladrar la rancúnia pels cantons o a escopir al cel. Encara ressonen les declaracions de la cap de llista de Compromís pel País Valencià, Glòria Marcos, titllant de sicilians els homes i dones valencians. Ara, el cronista oficial de Xàtiva ha qualificat de veritables burros (amb perdó dels rucs) els qui parlen en castellà als seus fills. Geni i figura!
---
No seré jo qui em done per al·ludit (les meues filles –en tinc dues– parlen perfectament el valencià). No em falten, però, motius per a l’estupefacció; ma mare, nascuda a terres de Castella (concretament a Palència) ens parlava en castellà als meus germans i a mi, quan érem infants, i això no fou cap obstacle perquè jo aprengués la llengua d’Ausiàs March. Sí, ja sé; el cronista es referia als valencians de soca-rel que parlen llengua forastera als seu fills. És igual; insultar un número indeterminat de persones per la seua actitud lingüística no esqueia a l’acte commemoratiu del 25 d’abril, patrocinat per diversos partits d’esquerres. Amb insults, no aconseguirem eixamplar la base electoral. I els organitzadors de l’acte no poden desentendre’s de les paraules dites pel dissertant. Ell mateix s’encarregà d’aclarir bé les coses: «Com m’han autoritzat a dir allò que em vinga de gust, doncs... això faré».
---
Res de nou; el cronista de la ciutat sol fer allò que li ve de gust, fins i tot quan li demanen per favor que faça cosa distinta. I els organitzadors de l’acte devien saber-ho. De tota manera, l’exabrupte quedarà en una pura anècdota. A mi em preocupen més les al·lusions a la ximpleria de la dreta, sobre les quals ja hem reflexionat altres vegades en aquestes mateixes pàgines. No hauríem de confondre la falta d’intel·ligència amb la falta d’interès per la cultura. El senyor Ventura deia diumenge passat: «La dreta actual és molt burra; allà on fica la mà, la caga». És possible que siga així, però la “cagada” segueix un pla perfectament dissenyat i programat que busca anorrear la nostra cultura i la nostra identitat col·lectiva. Per tant, ningú no hauria de tenir dubtes sobre l’habilitat política dels qui, per exemple, tergiversen la figura històrica de Jaume I o els orígens de la nostra llengua. Burros seran, en tot cas, els qui no s’adonen de la jugada. «Nosties molt en la plaça, nit burles daquell qui passa», deia Carles Ros, un notari del segle XVIII.
---
La millor medicina per a contrarestar el desencís és pensar en positiu, perquè no tot són males notícies. S’ha de recordar, per exemple, el resultat de les darreres eleccions municipals a Xàtiva, on, per primera vegada des del 1979, un partit nacionalista duplicava la seua representació institucional. També convé recordar que, des de fa temps, tot l’alumnat que acaba els estudis obligatoris ha estudiat l’assignatura de Valencià. Les enquestes diuen que els joves tenen clara, majoritàriament, la unitat de la llengua. Fa poc, ha començat la celebració de les Trobades d’Escoles en Valencià, iniciativa que (qui ho havia de dir?) ha esdevingut, ara mateix, el major moviment popular del País. La celebració de les trobades té un gran ressò a totes les comarques; hi participa gent de centres educatius públics i privats, de totes les extraccions socials i, possiblement, de diverses procedències ideològiques. Tindrem ocasió de comprovar-ho a la Trobada de la Costera, que se celebrarà a Canals el proper més de juny.
---
En definitiva, cal sortir del desconcert, com més aviat millor, i posar-se mà a l’obra. La postindustrialització i la globalització van desintegrant a poc a poc la vella estructura social que coneixíem fins ara. Si l’esquerra i el nacionalisme aspiren a governar les nostres viles i el nostre País, haurien de tenir una radiografia més exacta de la realitat, perquè, malgrat les aparences, el sentiment identitari dels valencians no ha desaparegut del tot. L’ús i l’abús que en fa la dreta, que de vegades sembla més independentista que la pròpia Esquerra Republicana, n’és bona prova. Els partits progressistes haurien d’espavilar, perquè, ara mateix, el concepte de “poble”, al qual apel·laven els oradors de diumenge passat, està monopolitzat pels enemics del valencianisme.
---
(publicat a Levante-EMV, el 02/05/08)