diumenge, 18 de maig de 2008

Pesant figues

Aquests dies s’ha produït un degoteig de notícies sobre la conversió de l’IES “La Costera” en un centre específic de formació professional i sobre les conseqüències que dita conversió tindrà sobre el procés d’adscripció dels alumnes i dels professors de Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius als altres instituts de la ciutat i de la comarca. La creació de centres específics de formació professional, contemplada per la LOE, és, en principi, una bona idea. També ho és que la Generalitat cree una xarxa de centres d’aquest tipus i que Xàtiva, cap de comarca, compte amb un d’ells. La mala notícia és, però, que els gestors municipals de la matèria estiguen pesant figues mentre la Conselleria d’Educació dissenya la xarxa. Pel que sembla, l’Ajuntament ha romàs al marge del procés decisori en aquest assumpte i ha permès, amb la seua laxitud, que els esdeveniments el sobrepassen de forma ben palesa.

El govern municipal hauria de sortir del desconcert en què està sumit i gestionar els afers educatius, com és la seua obligació, de forma més eficient i profitosa per a la col·lectivitat. És incomprensible que els responsables municipals desconeguen els projectes de Conselleria o que, cas de conèixer-los, no tracten d’influir en ells. La principal obligació dels polítics és afavorir la vida dels ciutadans. I un dels factors que més afecten la vida quotidiana de les famílies és l’educació dels seus fills. Un ajuntament ha de planificar de forma coherent el número i la distribució de places escolars que s’ofereixen a les diverses barriades de la seua ciutat. Aquesta planificació passa per informar els òrgans de representació de la comunitat educativa, els consells escolars municipals i de centre, i atendre els seus suggeriments. Si en assumpte de tanta transcendència no s’informa adientment les persones afectades (pares, alumnes i professors), ningú no pot estranyar-se que la participació electoral a la constitució d’aquests òrgans siga tan baixa (només hi participa un 15 % dels pares, aproximadament).

De moment, la regidoria xativina d’educació, en comptes d’informar sobre el nou mapa escolar, s’ha dedicat a escampar notícies contradictòries i a propiciar que l’IES Josep de Ribera reba, per falta de transparència, un allau de preinscripcions per al curs vinent. Quins criteris se seguiran per a seleccionar aquestes preinscripcions? Fins ara, només se’n coneix un, establert pel senyor alcalde en un ple municipal: «Els alumnes que no càpien al “Ribera” aniran al “Simarro”. No voldreu que els matem...». I clar, ja s’ha sentit la resposta irritada d’algun pare que ha dit: «Qui hauríem de matar és algun polític». Naturalment, no arribarà la sang al riu, però és evident que les nostres autoritats municipals no han fet bé els seus deures.

En comptes d’exigir la rehabilitació i l’ampliació de l’actual edifici de l’IES “Simarro” (que comptava amb dotació suficient de terreny annex), s’ha permès una construcció nova massa lluny, pràcticament als límits del terme municipal de Novetlè (per cert, l’Ajuntament baralla la possibilitat de cedir les instal·lacions buides a un centre privat). En conseqüència, a partir del curs 2009-2010, l’alumnat tradicional de l’IES “Simarro” i molts alumnes que fins ara absorbia l’IES “La Costera” hauran d’adreçar-se, diàriament, a un lloc ben allunyat del centre urbà. Això obligarà a arbitrar un sistema de transport escolar de dubtós finançament per part de Conselleria (que només concedeix ajudes quan l’alumnat s’ha de traslladar a d’altres poblacions).

S’hauria d’haver creat, fa temps, un centre públic de Primària a la barriada nord-oest, per tal d’evitar l’excés de línies al Col·legi Claret, un centre privat concertat. I si es tenia previst de crear un centre específic de formació professional, s’hauria d’haver emplaçat a l’indret en què s’està construint el nou IES “Simarro”. Com que els centres específics van a albergar, bàsicament, cicles formatius de grau superior, el seu alumnat, més major (i que simultaniejarà, en molts casos, treball i formació) no planteja els problemes de transport que han de suscitar, per força, els alumnes del primer cicle d’ESO. Definitivament, els responsables municipals semblen pesar figues. I que se sàpiga, encara no han entonat el mea culpa corresponent.
---
(publicat a Levante-EMV, el 17/05/08)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest assumpte també pot afectar, i molt, els altres instituts de la rodalia. La creació del centre específic pot implicar la desaparició dels cicles formatius dels instituts de Canals, Moixent, Enguera…

Ximo ha dit...

I tant! Conec molt bé la qüestió, perquè sóc director de l’IES Moixent. El nostre centre té assignats, des que es van inaugurar les noves instal•lacions, dos cicles de la família de fusta i moble: un de grau mitjà i altre de grau superior. A hores d’ara, no ha estat possible de ficar-los en marxa per falta de demanda. Fa poc, s’havien iniciat uns contactes amb la Conselleria per veure de canviar aquesta família professional per altra més viable. Però la creació del centre específic podria suposar la paralització d’aquests contactes o la supressió d’algun cicle. En realitat, els instituts de Xàtiva i de la seua rodalia perdran molts cicles (amb tota seguretat, els superiors), que seran traslladats al nou centre específic. I de tot açò, ningú no ens havia informat.

Anònim ha dit...

Al teu article, dius que l'actual Simarro, quan es buide, li'l donaran a un centre privat, però la premsa ha publicat la intenció municipal d'instal·lar el CEFIRE o l'Educació Permanent d'Adults.

Ximo ha dit...

L’ús de les instal·lacions actuals, quan l’IES Simarro es trasllade al nou edifici, està molt lligat a l’ús que tindran els flamants locals que es basteixen al carrer Sant Agustí. L’Ajuntament destinaria els dos immobles a dos d’aquests quatre projectes: l’Educació Permanent d’Adults, el CEFIRE, un centre privat que impartiria totes les etapes educatives no universitàries i l’extensió d’una universitat privada (probablement el CEU San Pablo). Quina serà finalment la combinació elegida? Ningú no ho sap. Els gestors municipals, fidels a les seues tàctiques secretistes (potser, tenen por de les reaccions adverses), mantenen una absoluta reserva sobre els seus plans. Jo gosaria dir que l’EPA serà l’element més perjudicat. Quant al centre privat, no voldran col·locar-lo al costat d’altre ja existent, el Col·legi Claret (possiblement li buscaran un terreny en algun dels PAI que estan desenvolupant-se). Però clar, tot açò són conjectures, perquè, fins ara, l’Ajuntament no ha volgut mostrar, de forma clara, les seues cartes.