dijous, 8 de maig del 2008

Equilibri còsmic a la ciutat d’Àvila


Quan el grup de viatgers tractava d’arribar a Àvila, el cosmos semblava haver perdut l’equilibri. L’expedició s’enfrontava a distintes adversitats: embussos a l’autovia, cues al lavabo de l’àrea de servei, canvi d’horaris… Els guies pensaren que calia alterar el full de ruta. Van acordar, doncs, que la trajectòria d’una moneda llançada a l’aire marqués el rumb a seguir. La moneda va marcar creu –no podia ser d’altra forma; el grup viatjava a la ciutat de Teresa de Cepeda i de Juan de la Cruz– i aquesta decisió del metall canvià l’orientació dels esdeveniments. Els primers senyals favorables van aparèixer tan bon punt l’autobús sortí de l’autovia, a les alçades del Canto del Pico, per a prendre la N-VI i enfilar-se cap al Alto de los Leones: els entrebancs començaren a esfumar-se en un tres i no res, i, quan el sol encara no s’havia amagat darrere l’horitzó, els viatgers pogueren arribar a la ciutat emmurallada, per tal d’acomodar-se al seu allotjament, el Palacio de Valderrábanos. Tot seguit, aquella gent eixerida va sortir al carrer, disposada a explorar diferents racons de la ciutat mentre el capvespre lluïa esplendorós. Un episodi esdevingut a l’església de Sant Pere allunyà els mals averanys de forma definitiva: el guia principal aconseguí de domesticar un sagristà feréstec que amenaçava de fulminar amb els raigs divins el grup de pelegrins arribats al recinte sagrat (més bé pelegrines, si hem de fer honor a la realitat numèrica). Superada la prova, el cosmos tornà a recuperar el seu equilibri i els membres del grup pogueren visitar diferents indrets: catedrals i basíliques, castells i palaus, museus i convents... Els expedicionaris van conèixer, els dies successius, monges, porteres i cicerones d’idiosincràsia diversa; van fruir de plaers –hom no sabria dir si terrenals o celestials– com el chuletón d’Àvila amb patatas revolconas i unes pastetes anomenades yemas de Santa Teresa. Algunes persones restaren bocabadades davant l’obra pictòrica i escultòrica dels Berruguete, Pedro i Alonso, pare i fill. Una viatgera de pell adobada per llargues estades alpines descobrí que a l’Andalusia castellana també es parla català. Els viatgers més doctes debateren si la Beltraneja, rival d’Isabel la Catòlica, era filla d’Enric IV o de Beltrán de la Cueva, primer duc d’Alburquerque, senyor del castell de Mombeltrán. El quart dia, quan ja apareixien els primers indicis d’extenuació, els confrares decidiren de tornar a casa. Abans, però, s’aturaren a la talaia de Guisando. Volien demanar als bous sagrats l’experiència del retorn i de l’amistat. Un cop enllestides les seues pregàries, s’adreçaren a les vores del riu Túria.

1 comentari:

Jesús Badenes ha dit...

Ximo per si és del teu inetrès o d'algú que conegues,

Ha començat el període d’inscripcions per a la primera edició dels Premis Blocs Catalunya, una iniciativa pionera impulsada per l’organització STIC.CAT. El termini de presentació de candidatures acabarà el 15 de setembre. Jo forme part de l'organització i poden participar tots els blocaires que escriguen en valencià. Juntament amb els que escriguen valencià del nord o de les Illes. Mireu les bases a www.premisblocs.cat