dimecres, 21 de maig del 2008

Deia el president...

Pel que sembla, unes declaracions recents del president de la Generalitat Valenciana han aixecat polseguera perquè, a parer d’alguns, contenien novetats inesperades. Efectivament, Camps deia coses insòlites. Deia, per exemple, que ja es poden fer negocis amb els catalans, sempre (atenció!) que cadascú s’estiga a sa casa i Déu a la de tots, perquè no s’han de confondre les relacions de negocis amb les relacions familiars. Deia també que s’ha de canviar l’antic eix Madrid-València per un nou eix València-Barcelona, ço és, que de moment ja no s’ajunta amb Esperanza Aguirre (en tot cas, quan Madrid esdevinga seu olímpica, ja veurem). En realitat, no hi ha per a tant, perquè la resta del seu discurs sonava a disc ratllat. No oblidem que, últimament, l’honorable sembla més independentista que el propi Carod Rovira (independentista respecte del govern de Zapatero, no us aneu a pensar). El president deia que vol un sistema de finançament com el dels catalans, perquè la “pela” és la “pela”. Deia, finalment, que pensa exigir, com era d’esperar, una quantitat d’aigua de l’Ebre equivalent a la quantitat que reba Barcelona (oi que ens sona prou la lletra i la música d’aquesta cançó?). Tot això i més coses deia l’honorable. Ho deia de forma sibil·lina (raó per la qual ha calgut traduir algunes de les seues dites). I les deia perquè li convenia, perquè Mariano, el seu cap de Madrid, també havia dit coses interessants: que el PP s’ha de moure (això sí, sense renunciar als principis —ni als finals, cal suposar—), si vol guanyar més vots a Catalunya (a València no cal, perquè ja els té guanyats quasi tots). O siga, que l’honorable podria desdir-se’n demà, si l’ocasió ho requerís, i no passaria res. Però seria una llàstima! Ara que el president havia decidit de respondre les preguntes de la premsa i parlar pels descosits...