dissabte, 17 de maig de 2008

La burrera torna a la Seu

Rocabuix, assegut al sofà, fulleja el Diari d’Informacions i, de sobte, esclata a riure. «Quina cosa et fa tanta gràcia?», li pregunta Eiximona. «Les notícies del periòdic, que són delirants —contesta ell—. Escolta aquest titular: ‘Després de romandre dos anys allunyada, a causa de celebrar-s’hi La Llum de les Imatges, la burrera ha tornat a la Seu’. He de retallar-lo per a ensenyar-li’l a Radaurí». Ella s’acosta a l’esquena d’ell i observa, per damunt dels seus muscles, el cos de la notícia. «Ací diu que, fins ara, la Burreta havia estat instal·lada a Ca Diego», informa Eiximona amb un somrís. «Sí, ja ho sé. La burrera és ubíqua, com la presència de l’Esperit Sant. Habita a molts llocs. Ara bé, freqüenta molt les esglésies i les cases de bona família», explica Rocabuix. «La Burreta, no la burrera», corregeix ella. «No em digues! L’ama de Ca Diego cria burres al seu palau del carrer Montcada?», pregunta ell amb posat seriós. Eiximona fa mitja volta i el deixa per impossible.

(com a il·lustració, nota publicada per L'Informador de la Costera, el 17/05/08)