dissabte, 24 de maig del 2008

Festival altisonant i prescindible

Rocabuix i Radaurí mantenen una animada conversa. «L’actuació de Rodolfo Chikilicuatre al Festival d’Eurovisió ha aixecat tota mena de reflexions assenyades i comentaris saberuts. Avui, sense anar massa lluny, el Diari d’Informacions critica severament, en un extens article d’opinió, la campanya publicitària que la televisió oficial ha dedicat al cantant», comenta Rocabuix. «L’he llegit. La crítica més implacable la rep l’Instituto Cervantes de Belgrad, per haver convidat Chikilicuatre a donar una lliçó magistral», intervé Radaurí. Rocabuix xarrupa una mica de cafè fumejant i continua la seua xerrameca: «Tinc entès que la seua dissertació sobre lexicologia fou molt interessant». Radaurí assent amb un somrís malèvol: «Efectivament! A preguntes dels estudiants serbis, Rodolfo aclarí el significat fosc de certes expressions que apareixen a la lletra de la seua cançó. Afirmà, per exemple, que el mot perrear, de perrera (gossera, a la nostra llengua), significa romandre tot el dia al sofà amb el comandament del televisor a les mans». Rocabuix fa l’orni i intenta desviar la conversa: «Els crítics sostenen que les autoritats i la televisió pública no haurien de promoure productes d’ínfima qualitat artística o cultural». En sentir açò, Radaurí s’alça de la poltrona i proclama amb vehemència: «Aquests rondinaires no comprenen res de res. Si conegueren l’informe de l’Institut Independent d´Estudis Patafísics, sabrien que Rodolfo Chikilicuatre és un dels nostres. El poble sobirà ha volgut que la nació estiga representada (en un festival excepcional i perfectament inútil) per un cantant patafísic d’incompetència realitzadora més que provada». L’orador s’atura un moment i, després de prendre aire, conclou: «La seua elecció ha eliminat, d’una vegada per totes, els forats, els no-res i els miralls en què havia caigut una manifestació artística europea altisonant i prescindible». Eiximona, que ha escoltat tota la conversa, postil·la: «I que proporciona uns guanys substanciosos als patrocinadors dels concursants».

2 comentaris:

Capità Superflipo ha dit...

Interessant creació. Ben vista la dimensió patafísica de l´esdeveniment. Una llàstima que l´Institut Independent d´Estudis Patafísics del País Valencià estiga tancant indefinidament per ocultament, però recorde que té les portes obertes d’El Penjoll (http://elpenjoll.blogspot.com/). Animes a participar. Continuem esperant la seua aportació. Salutacions.

El Capità Superflipo (co-rector del IIEPPV)

Ximo ha dit...

Moltes gràcies pel vostre oferiment. Intentaré enviar-vos alguna reflexió definitiva sobre qualsevol assumpte atípic (bé que transcendental per al futur de la humanitat més propera) o un treball literari de reminiscències dadaistes.