dimecres, 28 de desembre del 2011

Sant Nicolau de Bari

Papà Noel, Santa Claus o Sant Nicolau són alguns dels noms amb què es coneix universalment el personatge llegendari que porta regals als nens la nit de Nadal. El personatge està inspirat en un bisbe cristià del segle IV anomenat Nicolau, que visqué a Mira, Anatòlia, a les valls de Lícia (possessió llavors de Grècia i avui de Turquia). En orient se’l coneix, per tant, com Sant Nicolau de Mira o Myra; en occident, en canvi, com San Nicolau de Bari, perquè els cristians van traure suposadament les seues relíquies (quan els turcs envaïren els territoris grecs d’Àsia Menor, el 1087) i les van portar a la ciutat de Bari, en Itàlia, on encara es conserven. En aquesta ciutat s’obtingueren tants milacres per intercessió del sant barbut que la seua popularitat s’estengué ràpidament per tot Europa; fou un dels sants més venerats pels cristians de l’Edat Mitjana. Hi té dedicats centenars de temples a tot el món. A l’església de Sant Feliu de Xàtiva, per exemple, queden restes d’un retaule pintat al fresc dedicat a Sant Nicolau de Bari.

Sembla que el bisbe tenia una especial inclinació pels nens. El seu primer miracle consistí a salvar tres menuts acoltellats per un hostaler —que en volia fer pastissos de carn—; el sant pregà i obtingué la seua resurrecció immediata. La seua fama de repartidor d’obsequis es basa, però, en altra història. Un home empobrit no podia casar les seues tres filles per no tenir el dot necessari. Les xiques semblaven condemnades a restar fadrines i dedicar-se a la prostitució. Assabentat del problema, Nicolau lliurà a cadascuna d’elles, en complir l’edat de casar-se, una bossa plena de monedes d’or. El sant entrava per una finestra i posava bosses plenes de monedes dins dels mitjons que les xiquetes havien penjat sobre la llar per a eixugar-los. Nicolau també fou patró dels mariners. Segons la llegenda, uns marins que es veieren perduts enmig d’una gran tempesta en alta mar van pregar amb oracions com aquesta: «Déu misericordiós, salva’ns per intercessió del nostre bon bisbe Nicolau.» Llavors, la figura del sant es féu present i calmà les aigües.

No hi ha, però, cap prova material de l'existència del sant. El seu nom no apareix a les llistes dels bisbes que van assistir al Concili de Nicea. Tot fa pensar que, a fi d’afavorir la conversió dels pagans, l'Església creà el mite de Sant Nicolau, atribuint-li trets i accions pròpies del déu grec dels oceans, Posidó (Neptú per als romans), i del déu teutònic de la collita, Hold Nickar (transformat en Hagios Nikolaos, Sant Nicolau). Un temple dedicat en Bari a la deessa Befana (l'Àvia) fou derrocat; al seu solar es bastí una basílica en honor de Sant Nicolau. Fins aleshores, Befana era coneguda per omplir de regals els mitjons dels nens, fet que curiosament passà a ser atribuït al sant barbut. Malgrat la seua popularitat, atès que els documents sobre la seua vida inspiraven poca confiança, el papa Pau VI ordenà en 1969 la remoció de la festa de Sant Nicolau del calendari oficial catòlic romà. I amb tots aquests ingredients dubtosos, s’han bastit els personatges de Pare Noel i Santa Claus, l’alter ego nord-americà del bisbe grec. Veges tu!

2 comentaris:

Clidice ha dit...

Molt bona la història, poc que se'n sap de tot plegat. Sobretot m'ha interessat la part del temple de la deessa, una bona excusa per furonejar un poc més.

Bon any mestre! :)

Ximo ha dit...

En realitat, a moltes contrades d'Itàlia continua sent la fada Befana qui porta els regals als nens. La tradició no s'ha perdut del tot.

Gràcies, Clidice, per l'apel·latiu immerescut.

Bon any!