Caganers

En la passada reunió que celebraren a Marsella els líders del Partit Popular europeu, José Manuel Durão Barroso, president de la Comissió Europea, va saludar Mariano Rajoy, present a la cimera, amb aquestes paraules: «Felicitem el senyor Rajoy, que ha guanyat les eleccions dient als espanyols la veritat.» La veritat? Quina veritat? Durant la campanya electoral, Rajoy no ha desvetllat  quines mesures pensa dur a cap quan haja pres possessió com a nou president del govern. Això sí, li les ha explicat al vicepresident de la Comissió Europea i comissari d’Indústria i Empresa, Antonio Tajani, que en sortir d’un entrevista amb el cap del PP, va declarar: «M’agraden molt les mesures que pensa prendre el senyor Rajoy.» Mariano també ha informat dels seus projectes a Timothy Geithner, actual Secretari del Tresor dels USA. Fins i tot Angela Merkel coneix els plans del pròxim executiu. Els coneixen tots menys aquells que els haurien de conèixer necessàriament: els ciutadans espanyols, que potser se n’assabentaran durant el discurs d’investidura (la cosa no és segura, perquè les eleccions andaluses estan a tocar). Visca la democràcia! Rajoy ha actuat com el criat que ret comptes al “puto amo” —fent servir l’expressió feliç de Pep Guardiola. D’altra banda, és habitual sentir a les autoritats econòmiques europees i mundials comentaris d’aquesta mena: «Els governants han de prendre mesures valentes per a solucionar la crisi.» (donant a entendre que les han de prendre malgrat saber que són impopulars i tindran un cost electoral). ¿Valentia o una combinació de covardia i poca vergonya a parts iguals? Ja són diversos els polítics que han guanyat eleccions sense concretar durant les campanyes —al marge de promeses genèriques i anuncis vagues— quins projectes anaven a enllestir. Després, en prendre possessió dels seus càrrecs, amb l’excusa que la situació era pitjor del que creien, han iniciat duríssims plans d’ajust. Actuà així el premier britànic David Cameron, i s’han sumat a la idea Mariano Rajoy i Artur Mas. ¿Són això actituds valentes? ¿No hauria estat més valent anunciar els plans d’ajust abans de les eleccions? ¿És una mostra de coratge negar la possibilitat que la ciutadania puga pronunciar-se en referèndum sobre determinades decisions polítiques? ¿Són valents els qui actuen d’aquesta manera? Jo crec que són uns cagats. Els haurien de ficar al pessebre fent de caganers!