dimarts, 27 de desembre del 2011

Així s’escriu la història

Diumenge passat fou 25 de desembre, data del naixement de Crist segons la tradició catòlica. És açò de veres? Qui sap. La figura de Jesús de Nazaret està plena d’incògnites. En general, s’admet la seua existència històrica. Ara bé, no hi ha proves arqueològiques que puguen confirmar-la. I les principals proves escrites (excepte algunes cites molt vagues fetes per autors no cristians del segle I, com ara Flavi Josephus, Tàcit o Suetoni) són diversos textos apologètics cristians: les cartes de Pau de Tars, els tres evangelis sinòptics, els evangelis apòcrifs... Alguns d’aquests textos —els evangelis, sense anar massa lluny— es van escriure trenta o quaranta anys després de la mort de Crist; els autors no havien conegut personalment Jesús de Nazaret. És més, els evangelistes no van escriure llurs textos amb pretensió de rigor històric. Escriviren per motius teològics i evangelitzadors. Per això hi ha erudits que neguen l’existència de Crist.

Una primera incògnita sobre el personatge és el seu lloc de naixença. Sembla lògic pensar que fos Nazaret. En la seua època, tothom acompanyava el nom propi amb el nom del lloc on havia nascut. Totes les fonts parlen de Jesús de Nazaret. Tanmateix, Lluc i Mateu afirmen que havia nascut a Betlem. Alguns historiadors suposen que els dos evangelistes alteraren la dada per a fer-la coincidir amb les profecies de l’Antic Testament, segons les quals el Messies havia de nàixer a Betlem. Tampoc no sabem amb seguretat l’any de la seua vinguda al món. La data més acceptada (segons els càlculs actuals) és l’any 4 aC. Lluc i Mateu diuen que havia nascut durant el regnat d’Herodes el Gran, mort aqueix any. (Lluc aporta, però, una dada incongruent; diu que Maria i Josep viatjaren a Betlem l’any 6, durant el mandat de Publi Sulpici Quirí, governador de Síria i encarregat de fer el cens ordenat per l’emperador Cèsar August.)

Tampoc no està clar que Crist nasqués en hivern. Alguns creuen que, d'acord amb els relats evangèlics, degué nàixer en primavera o estiu, èpoques de màxima activitat als ramats, pel naixement i la cria dels cadells. Això no obstant, des de l'any 354, els cristians romans celebren la Nativitat de Jesús després del solstici de desembre (la diada reemplaça, per tant, una festivitat romana, les Saturnals). Aquesta data és pren, de més a més, com a inici del calendari gregorià. I com a curiositat final, l’Església Catòlica sempre ha desqualificat els evangelis apòcrifs, però dóna per bones dues dades extretes d’ells: el nom dels tres Reis d'Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar, i el nom dels pares de la Mare de Déu, Joaquim i Anna. En fi, l’única cosa en què tothom sembla coincidir és la data de la crucifixió de Crist a Jerusalem, per ordes de Ponç Pilat: l’any 30. I amb tots aquests ingredients, l’orbe cristià —i de retop, l’orbe sencer— celebra el Nadal tots els anys amb una gran orgia de consum i bombetes de colors. Quines coses, eh?