Papà Noel, Santa Claus o Sant Nicolau són alguns dels noms amb
què es coneix universalment el personatge llegendari que porta regals als nens la
nit de Nadal. El personatge està inspirat en un bisbe cristià del segle IV anomenat
Nicolau, que visqué a Mira, Anatòlia, a les valls de Lícia (possessió llavors
de Grècia i avui de Turquia). En orient se’l coneix, per tant, com Sant Nicolau
de Mira o Myra; en occident, en
canvi, com San Nicolau de Bari, perquè els cristians van traure suposadament les
seues relíquies (quan els turcs envaïren els territoris grecs d’Àsia Menor, el
1087) i les van portar a la ciutat de Bari, en Itàlia, on encara es conserven.
En aquesta ciutat s’obtingueren tants milacres per intercessió del sant barbut
que la seua popularitat s’estengué ràpidament per tot Europa; fou un dels sants
més venerats pels cristians de l’Edat Mitjana. Hi té dedicats centenars de
temples a tot el món. A l’església de Sant Feliu de Xàtiva, per exemple, queden restes d’un
retaule pintat al fresc dedicat a Sant Nicolau de Bari.
Sembla que el bisbe tenia una especial inclinació pels
nens. El seu primer miracle consistí a salvar tres menuts acoltellats per un
hostaler —que en volia fer pastissos de carn—; el sant pregà i obtingué la seua
resurrecció immediata. La seua fama de repartidor d’obsequis es basa, però, en
altra història. Un home empobrit no podia casar les seues tres filles per no
tenir el dot necessari. Les xiques semblaven condemnades a restar fadrines i
dedicar-se a la prostitució. Assabentat del problema, Nicolau lliurà a
cadascuna d’elles, en complir l’edat de casar-se, una bossa plena de monedes d’or.
El sant entrava per una finestra i posava bosses plenes de monedes dins dels mitjons que les
xiquetes havien penjat sobre la llar per a eixugar-los. Nicolau també fou patró
dels mariners. Segons la llegenda, uns marins que es veieren perduts enmig d’una
gran tempesta en alta mar van pregar amb oracions com aquesta: «Déu misericordiós,
salva’ns per intercessió del nostre bon bisbe Nicolau.» Llavors, la figura del
sant es féu present i calmà les aigües.
No hi ha, però, cap prova material de l'existència del
sant. El seu nom no apareix a les llistes dels bisbes que van assistir al
Concili de Nicea. Tot fa pensar que, a fi d’afavorir la conversió dels pagans,
l'Església creà el mite de Sant Nicolau, atribuint-li trets i accions pròpies del
déu grec dels oceans, Posidó (Neptú per als romans), i del déu teutònic de la
collita, Hold Nickar (transformat en Hagios Nikolaos, Sant Nicolau). Un
temple dedicat en Bari a la deessa Befana
(l'Àvia) fou derrocat; al seu solar es bastí una basílica en honor de Sant
Nicolau. Fins aleshores, Befana era
coneguda per omplir de regals els mitjons dels nens, fet que curiosament passà
a ser atribuït al sant barbut. Malgrat la seua popularitat, atès que els
documents sobre la seua vida inspiraven poca confiança, el papa Pau VI ordenà en
1969 la remoció de la festa de Sant Nicolau del calendari oficial catòlic romà.
I amb tots aquests ingredients dubtosos, s’han bastit els personatges de Pare
Noel i Santa Claus, l’alter ego
nord-americà del bisbe grec. Veges tu!
2 comentaris:
Molt bona la història, poc que se'n sap de tot plegat. Sobretot m'ha interessat la part del temple de la deessa, una bona excusa per furonejar un poc més.
Bon any mestre! :)
En realitat, a moltes contrades d'Itàlia continua sent la fada Befana qui porta els regals als nens. La tradició no s'ha perdut del tot.
Gràcies, Clidice, per l'apel·latiu immerescut.
Bon any!
Publica un comentari a l'entrada