Vindicacions tardanes

Que José Luis Rodríguez Zapatero ha balafiat el corrent de confiança i simpatia que aixecà en guanyar les primeres eleccions és cosa ben sabuda. Encara recorde com Alfonso Guerra li va traure el malnom de Bambi. Durant un temps, els fets semblaven desmentir aquesta imatge de beneït. «Astut com una serp i manyac com una coloma» semblava una caracterització més ajustada del president socialista. Els fets han vingut, però, a donar la raó al senyor Guerra. Com un beneït —o pitjor encara, com un tarròs— s’està comportant Zapatero durant el període de traspàs de poders. Generalment, en les setmanes que precedeixen la presa de possessió del nou executiu, els governs de dretes solen practicar una política de terra cremada; procuren deixar un camp minat als seus successors. ZP, en canvi, està fent una transició “modèlica”. Pel que sembla, tot són facilitats i transparència amb l’equip que presideix la senyora Saénz de Santamaría, una bona peça. Per què fa això ZP? Per què ha indultat el banquer Alfredo Sáenz, condemnat per delicte de denúncies falses? (El vicepresident segon i conseller delegat del Santander féu aquestes afirmacions en juny: Es imprescindible desmontar el welfare, el estado de bienestar europeo, y no tenemos demasiado tiempo para hacerlo.) ¿Per què no s'ha passat aquesta patata calenta al senyor Rajoy? Un govern en funcions només ha d’executar assumptes de tràmit. ¿A sant de què es planteja ara el futur del Valle de los Caídos? El senyor Rodríguez Zapatero ha tingut vuit anys per a donar una orde ben senzilla: col·locar una càrrega de dinamita —sí, de dinamita— en l’enorme creu que presideix Cuelgamuros i enderrocar-la. «Mort Pasqual, li portaren l’orinal», fa la dita. Zapatero ha tingut temps per a fer això i altres coses, com ara promulgar la llei de mort digna i cures pal·liatives, i la llei de llibertat religiosa. I encara gràcies! Com que les bases socialistes amenaçaven amb una revolta —jo tinc amics que eren a punt d’esgarrar el seu carnet del PSOE—, el govern en funcions ha hagut de fer marxa enrere en altres afers que volia passar resolts a Rajoy: una segona retallada de sous als funcionaris i el desenvolupament de la Llei Sinde. ¿Pensa José Luis que Mariano, agraït, no acusarà el PSOE d'haver mentit sobre la veritable situació del país? Bambi? Aquest qualificatiu es queda curt. Recorde haver-li dit a l’amic Vicent Terol que ZP era, en part, un dels nostres. Al final, ha resultat ser un torracollons que, llevat d’algunes mesures progressistes —en matèria de drets civils, posem per cas—, ha fet una gestió equivocada de la crisi, ha tingut una actitud massa submisa davant dels poders globals i ha pecat d’ingenuïtat en nombrosíssimes ocasions. (La ingenuïtat és un dels pitjors pecats que pot cometre un polític.) En resum: ha provocat la devastació del seu partit i de l’esquerra en general.