Tothom
sabia que l’anunci del final de la violència era imminent. A ningú li cabia en
el cap que els diversos assistents a la Conferència Internacional de Pau (Kofi
Annan , Gerry Adams, Bertie Ahern, Pierre Joxe, Gro Harlem Brundtland) hagueren
vingut a Donostia sense tenir un compromís previ d’ETA d’anunciar públicament
el final de les seues activitats. Tothom ho sabia. Ho sabien Zapatero i Rajoy,
que ho havien parlat uns dies abans per telèfon. Ho sabia Arzalluz. Ho sabia
una persona molt ben informada, Jesús Eguiguren, que per això mateix havia
acudit al palau d’Ayete, on se celebrava el happening
que la banda terrorista necessitava com a coartada, per a salvar la cara davant
dels seus. Ho sabia fins i tot l’inefable Esteban González Pons, malgrat haver
soltat aquella parida seua: estos
[els assistents a la conferència] no tienen ni puñetera idea de lo que sucede en el País
Vasco. ¿I Patxi López Álvarez,
lehendakari del Govern Basc? ¿Ho
sabia Patxi? ¿Sabia que la banda terrorista anava a anunciar el final de les
seues activitats? Sembla que sí; altrament, hauríem de pensar que és un
incompetent o un lehendakari molt mal
informat —no sé quina de les dues coses és pitjor. Prova que estava ben
assabentat són les paraules d’Eguiguren:
«El lehendakari s’hauria
d’haver cremat per la pau». (Al pobre Eguiguren l’obligaren a retractar-se d’aquestes
paraules i hagué de demanar disculpes al lehendakari.)
Doncs bé, tot i ser sabedor que s’aproximava el final de la violència, Patxi
López decidí de fer un joiós viatge als Estats Units d’Amèrica. Quan la banda
terrorista anunciava l’esperada notícia, Patxi López estava d’alegre excursió
per Nova York. Algú ho entén? En un reportatge de televisió, un jove basc
afirmava estar més interessat pel partit de l’Athletic que pel final del
terrorisme. El lehendakari feia la
impressió d’estar molt més interessat per l’Empire
State Building que pels esdeveniments del seu país. Quines coses!
4 comentaris:
Una cosa és que Patxi sabera el que s'estava coent, una altra molt diferent és que sabera el dia exacte en què els etarres tenien pensat fer l'anunci. A més, ¿quina millor normalitat que seguir amb l'agenda? Sobretot després de tantes dècades d'anormalitat.
Crec que coneixia perfectament la imminència dels esdeveniments. Em sembla que, en aquest cas, la línia que separa la voluntat d’anar-se’n lluny per a desmarcar-se de la conferència i la voluntat de donar sensació de normalitat és molt dèbil (jo descartaria, per les raons que s’exposen al post, el simple i pur despistament). En qualsevol cas, crida l’atenció que tothom amb una mínima responsabilitat estigués al seu lloc i el lehendakari hagués marxat. Havia de fer les declaracions des de fora d’Euskadi. És més, hagué d’acurtar l’estada als USA i tornar ràpidament i precipitadament. Crec que no va estar a l’altura i que donà una pobríssima imatge.
Dies després de l'anunci, el lehendakari va participar en un acte en el qual, recordant les víctimes del terrorisme, li van eixir algunes llàgrimes. Recordem que ll ha hagut d'anar a funerals d'amics i companys de partit. No sé. Crec que això ja és prou per a considerar que ha estat a l'alçada, i que sense dubte és una persona valenta i compromesa. La resta són detalls per a mi secundaris.
Una cosa no treu l’altra. En cap moment vull posar en dubte els seus sentiments personals i la seua determinació d’acabar amb l’hegemonia dels violents als carrers d’Euskadi. Jo només faig referència a un fet puntual: en el moment concret en què s’escenificava el final d’una lacra que s’allargava des de feia dècades, el lehendakari estava físicament absent —podríem dir que és com si el capità d’un vaixell s’absentara del pont en el moment d’arribar a port—, furtant el caràcter simbòlic que hagués tingut la seua presència a la Lehendakaritza. I no ho dic jo sols. Ho he sentit comentar a alguns militants socialistes, companys seus de partit, per tant. Ara bé, ja sé que la cosa no és d’una transcendència sideral, si és això el que vostè vol dir.
Publica un comentari a l'entrada