dimecres, 16 de novembre de 2011

Mare, quina por!

Generalment, quan arriben eleccions generals, els partits que tenen les enquestes en contra solen apel·lar a l’argument de la por. Ara bé, ho fan —com diria jo?— d’una manera massa rutinària, sense creativitat. «Si guanya en tal, congelarà les pensions», solen dir, intentant acollonir els avis. I clar, com que els avis ja han sentit moltes vegades aquesta cançó, no solen picar l’ham. Damunt, en aquesta ocasió, qui realment ha retallat el sou als funcionaris i ha congelat les pensions dels majors és el partit que previsiblement perdrà les eleccions del proper diumenge. ¿Hi ha motius, en vista d’aquestes previsions, per a tenir por? I tant! Anem a explicar el perquè.


Si obté la majoria absoluta, Rajoy serà com el rei Lluís XIV de França. La France c’est moi, deia el monarca gal; L’Espagne c’est moi, podrà dir Mariano Rajoy. El PP manarà a Xàtiva, a la Diputació, a la Generalitat i al Govern de l’Estat. Rajoy serà una mena de reietó absolut. Més d’un pensarà: «Sí, però encara no has dit de què s’ha de tenir por.» Anem allà! Està clar que Zapatero s’ha plegat als designis dels poders globals; Rajoy, en canvi, “és” part d’aquests poders. Les retallades amb què ens ha obsequiat durant aquesta legislatura el govern socialista seran una minúcia comparades amb aquelles que presumiblement durà a cap el govern del Partit Popular, seguint els desigs dels mercats.

De fet, Dolores de Cospedal ja ha anunciat que la gent es tirarà al carrer quan el PP començe a destapar el seu programa ocult. En què consistirà aquest programa? «A qui no vol cols, dos plats», fa la dita. La idea, pel que portem vist a les comunitats governades pel PP, és posar a la venda l’estat del benestar complet: privatització de la sanitat, l’educació, les pensions, les oficines d’ocupació, les televisions públiques, les infraestructures... (Només alguns d’aquests serveis públics dispensaris, escoles sobreviuran amb un caire merament residual i assistencial.) Es podrien decretar, per exemple, el copagament de l’assistència sanitària i un augment del percentatge que han de pagar els malalts pels medicaments que necessiten. (Els populars parlen insistentment d'aquests plans.)

També podrien arribar l’augment de les taxes universitàries, noves retallades salarials als funcionaris, la disminució de les pagues extres als treballadors, l’augment de l’edat de jubilació, el comiat lliure, la desregulació de la negociació col·lectiva, l’augment de l’IVA, el retall de les plantilles de funcionaris; la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions... Finalment, Rajoy ja ha anunciat que pensa modificar —per enèsima vegada— la llei d’educació i totes aquelles normes que asseguren a diversos sectors socials el gaudi més efectiu de llurs drets civils: dret a l’avortament, matrimoni homosexual... Anem a estar governats al dictat de l’Església!

I totes aquestes mesures es podran prendre sense cap problema, gràcies a una còmoda majoria absoluta. Molta gent no sembla, però, tenir por d’aquestes perspectives. Ni indignats del 15-M, ni nassos! Una plèiade d’electors, farta de les polítiques socialistes, votarà a un partit que pensa dur a cap unes polítiques encara més escorades a la dreta, als postulats de les teories neoliberals que acabaran abocant-nos al caos i la ruïna absoluts. ¡Com són de misterioses, de vegades, les reaccions humanes! Molta gent votarà —tot i saber que és una persona indolent i flemàtica— al “Rei Sol”, només pel gust d’enviar Zapatero a fer punyetes. Mare, quina por! Si almenys es produís un miracle d’última hora, si el PP no obtingués la majoria absoluta i fos possible un govern de coalició amb el concurs dels nacionalistes i EU...

2 comentaris:

Príncep de les milotxes ha dit...

I això no ho has publicat a El Levante?
Si em sap greu!

Ximo ha dit...

Les meues col·laboracions amb Levante-EMV tenen periodicitat quinzenal. Entre columna i columna, només escric al blog. I sí, de vegadades hi ha coses que podrien haver aparegut en paper, però tot no pot ser.