dimarts, 22 de novembre de 2011

Quan veges la barba del veí pelar, posa la teua a remullar

El financial coach enviat per l’autoritat monetària conclogué la seua llarga dissertació amb aquesta comminació final a l’auditori:

—Ja heu vist com pelàvem les barbes de grecs, irlandesos, portuguesos... La dita francesa fa: Si tu vois la barbe de ton voisin brûler, tu peux mettre la tienne à tremper. Per tal d’engreixar els mercats, començàrem per afaitar Marx. Després rasuràrem la barba dels sindicats, els partits d’esquerres i els moviments socials que volien allargar la fase de plena ocupació i creixement econòmic sostenible. Més tard, començàrem a retallar l’estat del benestar, adduint diferents raons de difícil comprensió per als llecs. Gràcies a això, l’economia financera remena avui les cireres. L’altra, la real, ja no ens era d’utilitat. Ara us toca a vosaltres.

—Però jo no tinc barba —s’alçà un dit entre el públic assistent—. Patisc una alopècia galopant.

—Calla’t —li va xiuxiuejar el company del costat—, no siga que encara ens tallen el cap.