El financial coach
enviat per l’autoritat monetària conclogué la seua llarga dissertació amb aquesta
comminació final a l’auditori:
—Ja heu vist com pelàvem les barbes de grecs, irlandesos,
portuguesos... La dita francesa fa: Si tu vois la barbe de ton voisin brûler, tu peux mettre
la tienne à tremper.
Per tal d’engreixar els mercats, començàrem per afaitar Marx. Després rasuràrem
la barba dels sindicats, els partits d’esquerres i els moviments socials que volien
allargar la fase de plena ocupació i creixement econòmic sostenible. Més tard,
començàrem a retallar l’estat del benestar, adduint diferents raons de difícil
comprensió per als llecs. Gràcies a això, l’economia financera remena avui les
cireres. L’altra, la real, ja no ens era d’utilitat. Ara us toca a vosaltres.
—Però jo no tinc barba —s’alçà un dit entre el públic
assistent—. Patisc una alopècia galopant.
—Calla’t —li va xiuxiuejar el company del costat—, no
siga que encara ens tallen el cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada