Qui en traurà profit?

Ara mateix, molta gent no deixa de fer-se la mateixa pregunta: qui traurà profit electoral del cessament definitiu de les accions violentes d’ETA? Tot i acceptar la possibilitat d’equivocar-se, la majoria creu que només se n’aprofitarà l’entorn de la il·legalitzada Batasuna. I clar, a alguns els trau de polleguera aquesta perspectiva. «¿Com és possible que la decisió etarra de no matar mai més puga traduir-se en vots per al seu entorn polític?», s’interroga més d’una persona. L’explicació és relativament senzilla. El final de la violència dificulta la impugnació de la nova marca abertzale, Amaiur. (De fet, el govern i  la fiscalia ja han decidit de no impugnar-la.) El món radical basc recuperarà, per tant, els vots perduts per les successives sigles declarades il·legals. Una part d’aquells vots havia engreixat l’abstenció, és cert, però altra part havia anat a parar provisionalment a distintes forces polítiques (especialment al PNB). Ara, Amaiur els recuperarà. En aquest sentit, cal recordar que Bildu, la marca predecessora d’Amaiur, es quedà tan sols a cinc punts de distància de la primera força política basca, el PNB, a les darreres eleccions locals. Una distància, ja es veu, ben curta.

El món abertzale sempre ha tingut un viver important de vots, però la millora dels seus recents resultats electorals té altres possibles explicacions. El nacionalisme basc més moderat sol sentir —malgrat la seua incomoditat per les accions violentes— certa simpatia envers els activistes d’ETA. Recordem la frase d’Arzalluz: «Uns agiten l’arbre i altres recullen les anous.» Les accions d’ETA privaven el seu entorn polític d’un recolzament electoral més ample. Amb el cessament de la violència, part del nacionalisme moderat es repensarà el seu vot. Actuarà com el pare que rep el fill pròdig. I no seria estrany que aquest fill faça seus els fruits de la noguera, almenys durant un temps. Recordem que la nova marca sobiranista compta amb el concurs d’Aralar. En definitiva, veurem novament, després del pròxim dia 20, com els diputats abertzales fan acte de presència a la Carrera de San Jerónimo (fins i tot cap la possibilitat que puguen formar grup parlamentari propi). Seria el corol·lari lògic al llarg període de proscripció política imposat pel PSOE i el PP a l’esquerra basca. Els dos partits espanyols s’ho haurien d’haver pensat millor.

Haurien d’haver pres exemple dels partits majoritaris britànics, als quals no se’ls passà pel cap d’il·legalitzar el Sinn Féin irlandès, braç polític de la banda terrorista IRA. Ara, en escampar-se per moltes zones d’Euskal Herria la sensació que els soldats tornen de la guerra, l’entorn polític de la banda podria atreure un flux de simpatia que desborde el PNB. (Sí, ens pot semblar inaudit, però una franja gens menyspreable de l’electorat nacionalista pensa que els anteriors gudaris , tant si estan llicenciats com si estan tancats a les presons, són una mena de reservistes o presoners de guerra.) Això sí, serà difícil que els abertzales conserven indefinidament el corrent d’afecció. El temps acabarà posant cadascú al seu lloc. Cal recordar que ETA es proclama marxista leninista. No crec que el conjunt de la societat basca estiga per a bromes. En acabar-se la primera onada de congratulacions pel final de la violència, els electors —inclosos els nacionalistes— exigiran a tots els partits que gestionen i, si és possible, acreixen les quotes de benestar amb què compta Euskadi, més elevades —cal recordar— que les vigents a la resta de l’Estat espanyol. El conglomerat radical es desinflarà si no dóna resposta a aquesta demanda.