La salut és lo primer

—Saps? No hi ha cap principi universal, immutable o sagrat que obligue a finançar la seguretat social amb les aportacions dels futurs perceptors. Es tracta d’un d’aqueixos dogmes de fe acceptats per molta gent, la inconsistència dels quals ningú no es molesta a rebatre seriosament. Sí, home, com els de la santíssima trinitat o la infal·libilitat papal, posem per cas. ¿Amb quins diners s’han construït la CV-640, la presó de Villena o les instal·lacions de Canal 9? ¿Només amb diners dels respectius usuaris, els automobilistes que circulen per l’autovia, els delinqüents empresonats o els espectadors de la televisió valenciana? Noo!! Aquestes obres públiques s’han enllestit amb els diners dels impostos. I ningú no ens ha preguntat si som usuaris habituals de la CV-640 o si veiem Canal 9. De fet, jo no el veig per prescripció del meu metge de família. Llavors, per què no s’han de poder utilitzar els impostos per a finançar la seguretat social, o almenys una part d’ella? Com? Que tota la vida s’ha fet de l’altra manera. Escolta: doncs ja és hora d’anar canviant, no? La bona qüestió és que ens estan venent la moto, dient-nos que el futur de les prestacions socials és molt negre. Claar! Normal! Amb tanta gent a l’atur. Negre no, negríssim! I quina cosa se’ls ha acudit als polítics de la dreta? Privatitzar la sanitat, tu. Ara ens toca anar a Adeslas, Sanitas o què sé jo. I va i resulta que aquestes companyies privades els tenen dit als seus facultatius que s’han d’estalviar diners. En Aragó també, sí. Total: que la meua dona anà ahir a la consulta de ginecologia i obstetrícia, i mira el tractament que li va receptar la doctora.

—No em digues! Ostres, això sí que és un genèric, tu. Un tractament com aquest li vindria però que molt bé a la meua parenta. Avui mateix parlaré amb ella. No, si sempre ho he pensat: com l’empresa privada no hi ha res. Que sí, home, que sí. I com has dit que s’anomena aquesta companyia? Li diré a l’Empar que ens hem d’esborrar del Servasa. Ens apuntarem a... Aleslas? M’és igual. Encara que s’haja de vindre a Saragossa, tu! La salut és lo primer.