dissabte, 5 de novembre de 2011

De moliner canviaràs i de lladre no escaparàs

S’ha de reconèixer que els polítics, a base de molta barra i de repetir exageradament la mateixa cançó, acaben venent-nos la moto. Ara, per exemple, el senyor Rajoy, que podria ser el futur president del govern, ens amolla dia sí i dia també aquesta perla: Hay que ser austeros; no se puede gastar lo que no se tiene. Reconec que em va entrar la rialla, en sentir per primera vegada aquesta frase, perquè vivim en un país (el país de l’America's Cup, la Volvo Ocean Race, el circuit urbà de Fórmula 1, la Ciutat de la Llum, la Ciutat de les Arts i les Ciències...) on el mot “austeritat” ha desaparegut dels diccionaris. Vivim en una terra fallera i barroca en què mana des de fa molts anys el partit de Rajoy. Ací, els seus correligionaris treien els diners de la CAM i Bancaixa —que ara tenen les arques ben buides— a paletades, per a tapar forats com el de Terra Mítica. En aquestes contrades hi ha hagut diners per a construir aeroports sense avions i fonts ornamentals als polígons industrials, encara que després no n’hi haja per a nous ambulatoris, ni per a pagar la despesa farmacèutica, ni per a prestacions als dependents. Aquesta és la millor terreta del món, la meca dels castells de focs artificials, de les places de bous cobertes, de les estacions de l’AVE en pobles de vint-i-cinc mil habitants.

«Açò ho pague jo!» era el nostre lema més estès. (En realitat, el lema complet, en boca dels polítics, és «açò ho pague jo amb diners prestats o del contribuent».) L’ajuntament de Xàtiva, posem per cas, s’ha gastat sovint diners que no tenia. O dit en altres paraules: ha compromès despeses sense tenir la consignació pressupostària o els diners corresponents. Trasparencia y austeridad serán nuestras señas de identidad, proclamava setmanes enrere la senyora Cospedal. Transparència? Al nostre ajuntament estan apareixent factures sense consignació pressupostària, dels exercicis 2007, 2008, 2009, per un total de tres milions d’euros. I continuen apareixent més —algunes d’elles per despeses de l’última campanya electoral. Aquests diners no han sortit a la llum de motu proprio, sinó per imperatiu de la llei de morositat aprovada en 2010. No se puede gastar lo que no se tiene, diu Rajoy? Ai, que m’entra la riota! Açò és xauxa, la pàtria de les factures ocultes. Ara mateix, el nostre ajuntament deu dotze milions als seus proveïdors. I el termini de pagament de factures ha augmentat a cinc-cents dies. La corporació ha hagut de demanar un crèdit ICO per a poder pagar despeses corrents —circumstància que no s’havia produït mai des que tenim ajuntament democràtic. I s’ignora el nombre de factures ocultes que encara podrien guardar als calaixos l’alcalde o altres membres del seu equip.


Altra falca que repeteix sovint el candidat Rajoy és la següent: Nosotros somos partidarios de bajar los impuestos. Baixar els impostos? No serà a Xàtiva... La pujada de l’IBI, per posar un cas paradigmàtic, ha estat espectacular. I el govern municipal no pot mirar cap a altre costat. El rebut de l’IBI ha pujat perquè l’ajuntament va demanar una revisió cadastral que, en molts casos, ha tingut una conseqüència insòlita: el preu de mercat de molts immobles és inferior al seu valor cadastral. (Recordem que la crisi ha provocat una davallada del preu dels habitatges.) El plenari d’ahir decidí revisar el cadastre, però l’alcalde ja ha fet una advertència: pensa pujar el coeficient que s’aplica als valors impositius. (L’edil no vol que baixe la recaptació, perquè l’ajuntament està ofegat econòmicament.) I clar, tot açò acabarà influint en la morositat tributària de les empreses que sobreviuen al col·lapse. Encara no s’ha produït cap conat de rebel·lió fiscal, però alguns proveïdors ja comencen a dir en privat que no haurien de pagar cap impost local mentre l’ajuntament, a la seua vegada, no els abone a ells les factures pendents.

Les falques de Cospedal i Rajoy —tornem al principi— no són massa creïbles. Als xativins, no ens haurien de vendre la moto. De fet, nombrosos analistes adverteixen que el programa ocult de Rajoy no contempla cap baixada imminent i generalitzada d’impostos. Contemplaria, en canvi, retalls de la despesa social molt dràstics, cosa que de moment el candidat nega per tal de no perdre vots. (Si mirem a les comunitats autònomes governades pel PP, ens farem una idea dels llocs on pensa clavar la tisora l’host popular.) Abans de posar la papereta a l’urna, hauríem de recordar, per tant, la dita ancestral: «De moliner canviaràs i de lladre no escaparàs.»

(publicat a Levante-EMV, el 05/11/2011)

Cap comentari: