La matraca

El camperol està molt excitat:
–No hi ha dret! Els catalans i els aragonesos no ens volen transvasar aigua. I damunt, el govern els dóna la raó! No hi ha dret!
–Que et falta aigua a casa?– li pregunta Saniver.
–A mi? No!
–La necessites per al bancal?
–Tampoc!
–Llavors, quin és el problema?– inquireix Saniver.
–T’ho estic dient: que no hi ha dret; que els catalans i els aragonesos no ens volen transvasar aigua i el govern els dóna la raó. No hi ha dret, xe!
–Tu, d’on prens l’aigua de rec?– interroga de nou el Sant Job Saniver.
–Jo? De la sèquia de Meses– contesta el llaurador.
–I tens suficient?
–Sí.
–Doncs, si en tens prou, a què ve tanta matraca amb l’aigua de l’Ebre?
–Caguen Déu! Que no hi ha dret! És totalment injust que els catalans i els aragonesos no ens vulguen transvasar aigua de l’Ebre i el govern els done la raó! No senyor, no hi ha dret!

Saniver fa mitja volta i s’allunya amb gest d’impotència.