“El futbol és com l’oratge”, pensa Rocabuix. “Hi alternen els fronts càlids amb els freds i les borrasques amb els anticiclons. Ara s’acosta una borrasca”, conclou. “Com va el partit?”, intervé Eiximona, que acaba d’entrar a casa. “Sembla que l’equip estrenarà nou estadi a segona divisió”, tercereja Radaurí. Hi ha uns instants de silenci. Rocabuix es remou al sofà; tem, amb raó, que el seu amic vol riure’s a les seues barbes. “Ja heu pensat quin nom li ficareu? S’hauria de fer un concurs d’idees entre la massa social i convocar un referèndum. Jo havia pensat de fer-vos una proposta: com que hi ha el Museu Príncep Felip de les Ciències i el Palau Reina Sofia de les Arts, l’estadi s’hauria de dir Infanta Elionor dels Desficacis”. Rocabuix, que porta una estona rumiant el contraatac, exclama: “No sabia que fosses tan monàrquic! Jo proposaré que li diguen Estadi 14 d’Abril”. Eiximona observa l’escena des de la porta de la cuina. “O 25 d’Abril –crida Radaurí, a punt de marxar–, per les desfetes polítiques, esportives i urbanístiques! Salut i República!”. Rocabuix i Eiximona es queden tots sols. “Creus de veritat que li posaran qualsevol d’aqueixos noms?, pregunta ella amb posat rialler. Ell no contesta; continua absort contemplant el partit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada