Rocabuix està fora de si. Des que el Borbó va dir que gane el que perdió, una mena d’embarbussament sense trellat ni forrellat (ni punt de comparació amb els setze jutges d’un jutjat), el republicanisme de Rocabuix s’ha tornat més fervent. Radaurí, que tracta de calmar-lo, li explica que la família reial sempre ha estat molt vinculada sentimentalment a la capital de les Espanyes. «És un secret a veus!», exclama de forma taxativa. «Són de sobra conegudes les escapades de monarques com Isabel II o Ferran VII pels carrers, places i corralas de la Vila i Cort. I si les pedres de Madrid parlaren, ens assabentaríem d’altres correries seues que, fins ara, han romàs a l’anonimat», conclou Radaurí. Rocabuix posa cara de no entendre res. «Amb raó diuen que el millor alcalde de Madrid és el rei», intervé Eiximona. «Clar!», assenteix Radaurí. «Serà alcalde de Madrid, però no de Getafe!», protesta Rocabuix. Radaurí s’exalta: «Què sabrà de termes municipals un Borbó? No veus que anar en metro des de Getafe al Museo del Prado costa només deu o quinze minuts? Preguntar-li a sa majestat l’alcalde de Getafe qui preferia que guanyés, si el València o l’equip del seu poble, era fer-li una pregunta absurda. Eren ganes de tocar-li els reials collons, de posar-lo en un compromís egregi». Rocabuix posa cara d’incredulitat. El seu amic pren la gavardina i fa mitja volta. «Salut i República!», crida des de la porta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada