dissabte, 12 d’abril de 2008

El lladre es pensa que tots roben

Bé que les elucubracions del diari El País, glossades al post anterior, es feien a partir d’una lectura esbiaixada del nacionalisme basc, els seus autors no tenen inconvenient d'estendre-les a les altres realitats nacionals de l’Estat. Ara bé, d’on es trauen que els militants del Bloc, posem per cas, neguen als “altres” els drets de ciutadania? No serà que el lladre es pensa que tots roben? Dic açò perquè, dies enrere, durant la campanya electoral, personalitats reeixides del nacionalisme espanyol (Arias Cañete entre d’altres) ens van obsequiar amb algunes perles escollides de l’etnocentrisme. Sí, ja sé que els espanyols (i els francesos, i els anglesos...) rebutgen que se’ls titlle de nacionalistes, però els fets els contradiuen a tothora. El projecte de la Unió Europea, sense anar més lluny, no acaba de surar per culpa del tarannà nacionalista de molts estats membres. I durant diverses etapes històriques, aquests estats “nacionals” han exercit, sense cap problema, diverses formes de violència etnicida contra les seues minories ètniques i culturals. Encara avui, per exemple, els valencians no podem parlar tranquil·lament la nostra llengua a la nostra terra, als jutjats o a les casernes de la guàrdia civil, encara que gent com Fernando Savater diga que això ja no passa.