dimarts, 5 de febrer de 2008

Sense nomenar parts

Una sociedad que quiera ser libre y justa no puede reconocer explícita ni implícitamente a una organización terrorista como representante político de ningún sector de la población, ni puede tenerla como interlocutor político”, ha dit la Conferència Episcopal. I clar, pràcticament totes les forces polítiques, llevat del PP, han retret als bisbes la seua hipocresia i les seues contradiccions. El PSOE i els partits nacionalistes bascs s’han sentit especialment al·ludits. Uns i altres han recordat que, des de l’adveniment de la democràcia, tots els governs han dialogat amb ETA. El govern d’Aznar, per exemple, mantingué contactes amb la banda terrorista durant la treva de Lizarra. El bisbe Uriarte actuà, en aquella ocasió, com a mitjancer, cosa que, a més d’evidenciar l’existència de veus discrepants al si de la Conferència Episcopal, avala les acusacions d’hipocresia dirigides a l’Església. Els socialistes estan molt irritats; acusen els bisbes d’haver dit, indirectament, que el pròxim 9 de març s’ha de votar PP. Davant d’aquesta reacció, els prelats han optat per llançar balons fora; diuen que ells no han nomenat parts. Però encara que no les hagen nomenat (ja se sap, la diplomàcia de l’Església és, de vegades, molt fina), les coses estan ben clares: si té quatre potes, lladra i meneja la cua... gos! Les dites populars són almenys tan velles com la diplomàcia vaticana.