dijous, 7 de febrer del 2008

L’un per l’altre

«L’aspirant ha dit que, si guanya les eleccions, obligarà tots els immigrants a signar un document amb valor jurídic que els comprometrà a respectar la nostra llengua i els nostres costums», informa Radaurí. «L’aspirant és un racista!», proclama Eiximona des de la cuina. «Ja, però les seues paraules tindran ressò. El racisme està molt estès», intervé Rocabuix. «I tant! Tu mateix ets un racista. Confessa-ho!», ordena Radaurí amb una gran riallada. «Jo? No!», protesta l’interpel·lat. «Anem a fer la prova del nou: imagina’t que la teua nena arriba a casa i et diu que surt amb un marroquí. Com t’ho prens?», pregunta Radaurí amb gest murri. «Malament!», contesta Rocabuix desconcertat. «Veus? Ets un racista!», conclou l’inquiridor amb aire triomfal. «I tu? Com reaccionaries si una filla teua et portés un moro a casa?», contraataca Rocabuix. «Jo no tinc filles en edat de casar! –crida Radaurí des de la porta de casa–. Salut!». Rocabuix i Eiximona es queden sols. «Sou l’un per l’altre», sospira ella.