divendres, 1 de febrer de 2008

Les lleis de Murphy

Ja ho hem dit en altres ocasions: durant la legislatura que ara s’acaba, l’espai electoral de l’esquerra alternativa s’ha comprimit molt; les mesures preses pel govern de Rodríguez Zapatero (la retirada d’Iraq, el matrimoni de les persones homosexuals, la llei d’igualtat...) li han llevat a Izquierda Unida bona part de la seua proposta política. I clar, la necessitat de diferenciar-se del PSOE ha desfermat les tensions al si de la coalició. Al País Valencià, les circumstàncies que viu Esquerra Unida (immersa en un procés accelerat de desintegració) no auguren res de bo; no seria gens estrany que els resultats obtinguts a les passades eleccions locals i autonòmiques, molt dolents, es tornaren a repetir a la pròxima cita electoral (o que empitjoraren; ja se sap que, segons les lleis de Murphy, qualsevol situació dolenta és susceptible d’empitjorar). Les picabaralles tindrien com a colofó, en aqueix cas, la pèrdua de l’únic escó que ocupa EU al Congrés dels Diputats (IU perdria, per tant, el grup parlamentari). En definitiva, els conflictes interns podrien propiciar l’augment del vot útil i la conversió d’Izquierda Unida en una força residual. Es tracta d’una mala notícia, perquè la pèrdua de pluralisme i la consolidació del bipartidisme degraden la qualitat del sistema democràtic. Vista la deriva que duu la coalició, no ens hauria de sorprendre, però, que acaben complint-se les lleis de Murphy.