dissabte, 9 de febrer de 2008

Per què ha fracassat el Consorci de les Comarques Centrals?

Ara farà nou anys, sis comarques amb interessos compartits (l'Alcoià, el Comtat, la Costera, la Marina, la Safor i la Vall d'Albaida) van crear el Consorci de les Comarques Centrals Valencianes (CCV). Els promotors d’aquesta iniciativa es van inspirar al model de les mancomunitats. Perseguien dos objectius: impulsar l'activitat econòmica d’una zona especialment dinàmica i unir esforços en matèries cultural i d’ordenació del territori. La sessió constitutiva del Consorci se celebrà el 17 de febrer del 1999 a Ontinyent, amb l’assistència del llavors conseller d'Economia i d’Hisenda, José Luis Olivas.

Els estatuts establien que només els municipis i mancomunitats emplaçats a les CCV podien incorporar-se al Consorci. Els municipis que volgueren fer-ho havien de tenir almenys deu mil habitants. També hi podien participar altres entitats territorials (com ara la Generalitat o les Diputacions de València i d’Alacant), les Universitats, les associacions empresarials o sindicals d'àmbit territorial de les CCV i altres institucions i associacions sense finalitat lucrativa (Cambres de Comerç, Col·legis Professionals, etc.).

Els objectius del Consorci s’havien de plasmar, sobretot, als Plans de Promoció Econòmica i Social, i d’Ordenació Territorial de les CCV. De seguida quedà clar, però, que la seua activitat tindria escassa durada. A finals del 2003, ja s’havien paralitzat els plans. Des de llavors, no s’han reunit els òrgans rectors de la institució. El Consorci està, per tant, pràcticament dissolt. Fina ara, només hi treballava un funcionari, a la seu de la Mancomunitat de la Vall d'Albaida, que hi dedicava unes hores, un dia a la setmana. Ibi i Ontinyent lliuraren, el 2003, les darreres aportacions econòmiques. Des d’aqueix any, s’havien anat prorrogant els pressuposts; la pròrroga del 2007 fou, però, l’última, perquè, des del punt de vista legal, ja no era possible de fer-ne més.

Les causes d’aquesta paralització són diverses. Està, d’una banda, la persistència de l’actual divisió provincial; les diputacions, privades de moltes competències des que existeix el govern autonòmic, toleren malament el naixement de nous ens territorials que interferisquen l’exercici de les seues funcions. D’altra banda, les Corts Valencianes mai no han volgut aprovar, pels mateixos motius, una assignatura pendent: la llei de comarcalització. El Consorci, escassament operatiu pels recels dels poders públics establerts, resultava, per tant, difícil d’encaixar al sistema de les administracions públiques valencianes. A més, l’absència d’informació i de legitimació democràtica (els seus òrgans rectors no són elegits per sufragi directe) han aixecat una escassa adhesió popular entre els habitants de les CCV.

Sense un sistema adequat d’obtenció de recursos i sense una quota de poder atractiva per als polítics (els dos pilars en què recolzen totes les institucions públiques), les rivalitats territorials i partidistes han abocat finalment a la desaparició d’un organisme que, sobre el paper, havia d’ajudar a contrarestar les tendències centrífugues del sud alacantí i a unificar el País. Pocs coneixien la seua existència i pocs ploraran la seua mort. Pràcticament ningú. Només els membres de la XIEC (Xarxa d’Instituts d’Estudis Comarcals), que hi tenien dipositades algunes esperances, lamentaran profundament la suspensió dels projectes que havia de finançar el Consorci (ha quedat en via morta, per exemple, la redacció d’una guia turística de les Comarques Centrals). No seria mala idea de demanar alguna explicació als polítics que han permès el fracàs d’un instrument tan útil per a la vertebració del País.

Darrerament, diverses instàncies (partits, sindicats, ajuntaments...) han demanat la reactivació del Consorci. L’última petició l’ha feta l’Ajuntament de Cocentaina, que ostentava la vice-presidència de l’organisme. Ha reclamat la convocatòria d’una junta general i ha exigit al president de la Generalitat, Francisco Camps, que s’implique, política i econòmicament, en el futur del Consorci (anteriorment, ja s’havien manifestat en el mateix sentit el PSPV, el Bloc Nacionalista i CCOO). Pel que es veu, el projecte d’articular institucionalment l’espai de les Comarques Centrals encara compta amb valedors. De moment, però, el PP no sembla estar molt interessat a l’assumpte. Haurem d’esperar, per tant, que passen les eleccions i vinguen temps millors.
xx
(publicat a Levante-EMV, el 08/02/08)