dimecres, 27 de febrer de 2008

Dos i dos sumen quatre?

Hem apuntat, en diferents ocasions, una teoria segons la qual dos i dos, en política, no solen sumar quatre. L’amic Miquel Lorente, militant significat de l’EUPV local i una de les persones que ha prestat suport a la nova coalició Bloc-Iniciativa-Verds, aventura, en un comentari, la possibilitat que, si es compleixen algunes condicions (honestedat, pluralitat d'idees i sentit col·lectiu de la política), dos i dos puguen sumar cinc, ço és, que la unitat tinga efectes multiplicadors als resultats electorals. Tant de bo fos així. Ara bé, com que l’anàlisi correcta de la realitat és conditio sine qua non per a l’obtenció d’objectius polítics acceptables, convé no fer-se massa il·lusions de cara a la pròxima cita amb les urnes.

La nova coalició haurà d’enfrontar-se a dues circumstàncies adverses: la disputa de l’espai electoral amb EUPV i l’escàs arrelament de les noves sigles. Tothom sap que, en les eleccions legislatives, la tendència al vot útil s’accentua, sobretot si hi ha molta crispació i es preveu un resultat molt ajustat. El bipartidisme protagonitzat per les dues grans forces hegemòniques, PSOE i PP, ofega les opcions polítiques minoritàries. I clar, en aqueixes circumstàncies, les baralles per un espai electoral esquifit i la manca d’unes sigles perfectament “reconeixibles” esdevenen obstacles difícils de superar. Uns possibles resultats negatius a la pròxima contesa serien, per tant, conseqüència lògica d’arribar-hi amb una nova marca.

En realitat, una franja molt ampla de l’electorat potencial de la nova coalició encara no ha entès que votar l’opció valencianista pot ser molt útil. Si els resultats electorals d’aquesta opció superaren la massa crítica necessària, la dreta ja no podria emparar-se (com fa ara, gràcies a les peculiaritats de la Llei Electoral) d’un centenar de milers de vots que no són seus. Es podria trencar la tendència al bipartidisme que pateix l’actual panorama polític valencià. Ja no serien possibles, per exemple, les majories aclaparadores indefinides del PP (obtingudes, sens cap dubte, amb el concurs de la llei d’Hont).

De totes formes, la coalició Bloc-Iniciativa-Verds no s’hauria de desmoralitzar per uns resultats adversos. El veritable partit es jugarà a les pròximes eleccions autonòmiques i locals. En aqueixes eleccions, l’oferta nacionalista podria haver experimentat algunes novetats: haver-se desfet del llast stalinista; exhibir una veritable unitat i presentar un programa creïble que connecte amb una franja ampla de l’electorat. En aquests moments, els signes són positius. Si no es malbaraten les expectatives creades, cabria la possibilitat que, finalment, dos i dos acabaren sumant quatre. Ja seria hora!