Des de fa dies, Radaurí sembla enfeinat amb algun assumpte misteriós; roman cavil·lós llargues estones i, cada dos per tres, fa anotacions sobtades en un quadern. «Què duu entre mans?», pregunta Eiximona. «Redacta un llistat de costums nacionals!», desvetlla Rocabuix amb somrís brètol. «Doncs... a jutjar pel temps que hi dedica, ja deu tenir una filera d’apunts descomunal», insinua ella. «I tant! Ahir fiu una ullada al llistat, per damunt del seu muscle, i vaig entreveure algunes notes», informa ell. «I quins són, segons Radaurí, els nostres costums nacionals?», pregunta ella encuriosida. «Ocupar la via pública amb qualsevol excusa, malparlar de tothom, xerrar escridassant, dir renecs, fer la migdiada, llançar escopinades al terra, fer soroll a tothora...». «S’hauria de distingir entre costums masculins i femenins –interromp ella–. L’ociositat, per exemple, és un hàbit molt estès entre els mascles. Jo, com que estic tan atrafegada tot el dia amb les qüestions domèstiques, no m’hi puc dedicar», conclou amb un sospir. Rocabuix es fa el desmenjat i continua llegint el Diari d’Informacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada