Els actuals governants de Xàtiva semblen haver optat per un model de ciutat difusa sense gaire oposició ciutadana. Com ja s’ha dit en alguna ocasió, l’augment demogràfic no justifica aquesta elecció. La taxa anual de creixement de la ciutat és molt baixa; la remuntada aparent del nombre d'habitants, experimentada a partir del 1996 (el 13,5 % fins al 2005), només s'explica per l' afluència d'immigrants. En canvi, l’expansió urbanística supera amb escreix aquestes xifres. Des del 1996, la ciutat ha passat dels 11.350 habitatges als 18.000 o 20.000 previstos per a finals de l’actual mandat municipal (les previsions d’augment del parc residencial oscil·len entre el 65 i el 75 %). El model elegit, per tant, no respon a cap necessitat peremptòria; senzillament, ha assegurat fins ara unes condicions òptimes per a fer bons negocis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada