diumenge, 28 d’octubre de 2007

Caps de briva malcarats

La setmana passada, l’alcalde de Xàtiva féu unes declaracions sobre l’ermita del Puig i, sense venir a tall, aprofità l’avinentesa per a carregar, de forma indiscriminada, contra diferents persones i entitats de la ciutat (partits, organitzacions cíviques, associacions culturals...). Aquestes declaracions conviden a reflexionar (si més no, de forma indirecta) sobre la personalitat del primer edil. El seu tarannà entronca amb l’existència, cada vegada més habitual, del polític que actua com els xarlatans: amb desimboltura, amb un somriure enlluernador i amb un discurs simple i directe, construït amb frases curtes fàcils de memoritzar (“Serem l’enveja de tot el món!”, “Serem els millors!”). L’espècie ha proliferat pertot arreu, produint exemplars com Reegan, antic actor de segona fila, als EEUU, o Berlusconi, cantant de tarantelle, a Itàlia. Certes característiques d’aquests polítics han acabat hipertrofiant-se i produint personatges tan barroers com l’antic alcalde de Marbella, Jesús Gil. Hom sabia, des de fa temps, que les masses se senten atretes sovint per la demagògia d’aquests líders sense escrúpols, la trajectòria política dels quals sembla immune a la grolleria o als escàndols. Mai no hauríem sospitat, però, que aquesta anomalia democràtica prengués tanta volada. Entre les peculiaritats d’aquests individus, trobem dues de particularment odioses: llur egocentrisme desbordat i la seua facilitat per a faltar al respecte a les persones que no els segueixen el corrent (quan s’enfaden, actuen com els caps de briva malcarats). Doncs bé, arran de les declaracions suara esmentades, queda clar que l’alcalde de Xàtiva (i president de la Diputació de València) està fet de la mateixa pasta que els personatges descrits.
(publicat a Levante-EMV)