Un nou partit jacobí

Recentment, s'ha anunciat amb bombo i platerets la creació d'un nou partit polític, la UPD (Unión, Progreso y Democracia), de Fernando Savater, Rosa Díez i companyia. De seguida, han botat les alarmes als dos grans partits estatals. Fins ara, però, els analistes no han sabut explicar, de forma plenament satisfactòria, la inquietud suscitada. Els qui, des dels límits del sistema, han acusat la nova formació (en algun fòrum electrònic, per exemple) de joseantoniana van del tot errats. La primera condició per a combatre l'adversari és identificar-lo correctament. La gent d'UPD és d'esquerres, o, com a mínim, enfonsa les arrels a la tradició d'una certa esquerra. Quina? La jacobina. En realitat, els fundadors de la nova formació política s'estan emmirallant a França. Si analitzem els seus pressupòsits ideològics, comprovarem que es reclamen republicans, laics i centralistes (volen, per exemple, que es tanque definitivament la "qüestió territorial" o que les competències en matèria educativa retornen a l'Estat). Reclamen, per tant, el model centralista francès. Per què estan, doncs, inquietes les hosts del PP? Perquè tenen por de perdre el vot de centre que havien enganxat amb la bandera de l’espanyolisme i del combat sense treva contra la disgregació de l’Estat. Podrien quedar-se, fins i tot, sense el vot dels exaltats que escolten les arengues antimonàrquiques de la COPE. Els qui més tenen a perdre, però, són els socialistes (no oblidem que el jacobinisme és una ideologia transversal). Vists els orígens ideològics i la militància anterior dels fundadors d'UPD, el nou partit li podria fer mal al PSOE. Naturalment, els possibles danys encara estan per veure's (a les noves marques electorals els costa reeixir déu i ajuda). El desenllaç el coneixerem el pròxim mes de març. Tenint en compte el precedent de "Ciutadans", a Catalunya, és lògic, però, que s'estenga la preocupació al si dels grans partits. Quant a les forces nacionalistes, tampoc no s'ho haurien de mirar amb excessiva calma. La nova formació no envaeix el seu espai electoral, però les seues característiques (republicanisme, laïcisme...) la faran atractiva per a molts electors i obligaran els partits estatals a endurir les seues posicions davant les aspiracions d'autogovern de les diverses nacionalitats històriques (com a mecanisme de defensa).