Definitivament, els socialistes no tenen remei!

--

Els bisbes han posat el crit al cel (mai millor dit) per la inclusió de l’Educació per a la Ciutadania i per als Drets Humans a la LOE (Llei Orgànica d’Educació). Afirmen que l’educació moral no és competència de l’Estat i que aquesta assignatura (arriben, fins i tot, a comparar-la amb la franquista Formación del Espíritu Nacional) servirà per a inculcar als alumnes la ideologia del laïcisme. S’equivoquen els bisbes, però, quan fan aquestes afirmacions. L’Estat té competència plena, d’acord amb la Constitució, per a educar els alumnes en els valors consagrats per la pròpia Carta Magna i per la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta educació no pot confondre’s de cap manera amb l’adoctrinament, perquè els seus continguts transcendeixen els particularismes, ideològics o religiosos, i remeten als valors que, segons el sentir general, han d’assolir els joves per a poder exercir la ciutadania democràtica de forma plena i responsable (la Formación del Espíritu Nacional o l’assignatura de religió inculcarien, en canvi, continguts sectaris, per concernir només una facció política o religiosa de la societat). No acaba d’entendre’s, per tant, l’actitud dels bisbes. Quins aspectes concrets de la nova assignatura els fan nosa? Sembla que, bàsicament, els relacionats amb la moral sexual i reproductiva (matèria que la jerarquia eclesiàstica considera de la seua incumbència exclusiva). L’Església desaprova, en efecte, pràctiques com el divorci, els mètodes anticonceptius, l’avortament i les tècniques de reproducció assistida, i anteposa les diferències de sexe a les de gènere (perquè acceptar que les persones es distingeixen fonamentalment pel gènere equival a acceptar la igualtat radical de tothom i, per tant, la validesa del matrimoni homosexual, negada taxativament). Té, a més, dificultats per a explicar de forma convincent conceptes que no és capaç d’aplicar al si de les seues estructures, com ara la presa democràtica de decisions o la igualtat essencial entre homes i dones. La nova matèria li anava a suposar, per tant, un maldecap. Per això, la Conferència Episcopal i altres organitzacions afins (la CONCAPA, la FERE...) s’oposaren des d’un principi a l’Educació per a la Ciutadania (recolzades incondicionalment pel PP). Ara, però, han decidit desplegar dues estratègies –el boicot a l’assignatura o l’alteració dels seus continguts– que busquen (de forma alternativa i, alhora, complementària) eliminar-ne els efectes nocius sobre el ramat cristià. El valedor principal del boicot, l’estratègia més incívil, era monsenyor Cañizares, cardenal arquebisbe de Toledo, però ha acabat imposant-se la tesi “moderada” de la FERE: l’assignatura s’impartirà (a les comunitats autònomes governades pel PSOE) adaptant-ne els continguts a l’ideari dels centres, “un gol del govern en pròpia porta”, utilitzant l’expressió feliç del teòleg Juan José Tamayo. Definitivament, els socialistes no tenen remei! En permetre que els centres de la FERE adapten l’assignatura a l’ideari cristià, s’ha “regalat” a la Santa Mare Església Catòlica Apostòlica i Romana una tercera hora d’adoctrinament (una hora més de religió). No importa, per tant, que els governs autonòmics del PP resen a Santa Rita, advocada de l’impossible, demanant que Zapatero perda les legislatives de març; tal com va, l’Educació per a la Ciutadania no s’impartirà mai, guanye qui guanye les pròximes eleccions.