dilluns, 1 d’octubre de 2007

La suburbialització de la ciutat

Ja fa temps que les nostres ciutats s’estan suburbialitzant. Les colònies d’adossats difuminen els seus límits. Les classes mitjanes abandonen els nuclis històrics. La ciutat vella és ocupada per grups marginals, formats bàsicament per immigrants. Com que els nous blocs d’habitatges i les colònies d’adossats no tenen carrer de tota la vida, ni casino, ni societat musical, ni bar, ni forn, l’expansió dels suburbis provoca la destrucció de les xarxes socials. Com que no existeix la botiga del cantó, els habitants dels adossats han de marxar dissabte a la gran superfície, a realitzar la compra setmanal, a fruir del lleure consumint. La proliferació dels suburbis agreuja els problemes de mobilitat. Els habitants dels adossats necessiten el vehicle privat per a traslladar-se al centre urbà, que acull la major part dels serveis (sovint, cal un vehicle per a cada membre de la unitat familiar). Aquesta afluència de vehicles cap al centre provoca embussos i problemes d’aparcament. La suburbialització casa mal amb la conservació del patrimoni històric (tant artístic com arquitectònic). Quan els veïns abandonen el nucli històric, perden la vinculació sentimental que els hi lliga. Els nous habitants, immigrants majoritàriament, no se senten vinculats a l’entorn, aliè a les seues arrels culturals (i, a més, molt degradat). Els principals monuments de la ciutat vella esdevenen illes voltades d’indiferència i marginació. I clar, tal com va, la degradació del conjunt acaba degradant els seus elements constitutius.