Cremar públicament i de forma injuriosa la foto de qualsevol persona constitueix un delicte perseguible a instància de part. Ara bé, si la foto cremada correspon al rei, el fet constitueix un delicte d’injúries al Cap d’Estat perseguible d’ofici per la fiscalia. El piròman podrà, per tant, acabar a la presó. A mi em sembla absolutament injust aquest privilegi reial. I, per bé que em repugnen els gestos barroers i incivils (jo no sóc partidari de cremar banderes ni fotos de ningú), em sembla absolutament intolerable que ningú haja d’anar a la presó per aquest motiu. En tot cas, qui crema símbols respectats per altres persones hauria d’anar a escola, a aprendre urbanitat (hi ha qui comença cremant fotos i acaba fent disbarats més grossos). Aquest tarannà meu deu obeir a dues raons: d’una banda, a l’educació rebuda (de menut, m’ensenyaren que s’ha de respectar tothom); d’altra, a l’aversió que em provoquen les injúries infligides, des de temps antic, al nostre poble, a la seua llengua, a les seues institucions i als seus símbols (allò que no vull per a mi tampoc no ho vull per als altres). Això no obstant, he de confessar la meua simpatia pels incendiaris, que són joves i es reclamen antimonàrquics. Reconforten les meues conviccions republicanes i em recorden que un Borbó calà foc, ara fa tres-cents anys, a la nostra ciutat. Són coses que l’adulació embafadora de què és objecte l’actual monarca (tributada fins i tot pels socialistes) ens fa sovint perdre de vista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada