dimarts, 28 de setembre de 2010

A un costat de la ratlla

A la dècada dels noranta, vaig presenciar el final del darrer govern de Felipe González. Llavors, jo era de l’opinió que el PSOE mereixia un bon càstig: passar a l’oposició (no tant pels escàndols econòmics en què estava incurs com per l’afer de la guerra bruta antiterrorista). Pensava que Felipe no tenia escapatòria: si no havia sabut res del que passava al seu voltant —cosa difícil de creure—, mal; si ho sabia i no havia fet res per impedir-ho, pitjor. Finalment, els socialistes van perdre les eleccions. I què succeí? Que s’aposentaren al govern Aznar, Álvarez Cascos, Trillo i companyia. Vaig aprendre la lliçó. No m’abelleix, per tant, corejar de nou allò de Váyase, señor... Zapatero; no tornaré a propiciar, amb el meu gra d’arena, el triomf de la dreta cavernícola. En tot cas, desitge que ningú no obtinga, a les pròximes eleccions, la majoria absoluta. Però de cap manera em sedueix la idea d’un govern presidit per Rajoy. De vegades, has de traçar una ratlla i decidir si et poses al costat dels teus o al costat dels altres. Aquests dies, algunes veus afirmen que Rodríguez Zapatero és un enemic a batre. Discrepe profundament. En molts aspectes —no en tots, atenció— el president és un dels meus. Que és un espanyol jacobí? Probablement (per molt que ho camufle amb la cobla de l’Espanya plural). Que ha seguit una política econòmica liberal? D’acord! Però també ha impulsat polítiques socials i d’igualtat de caire socialdemòcrata dirigides a les dones, els homosexuals, les persones dependents, els joves... (I ha mantingut i ampliat les cobertures socials als treballadors fins a l’esclat de la crisi.) Que Zapatero s’ha quedat curt? És possible, però la caverna el considera una bèstia negra; només s’han d’escoltar i llegir els improperis que li dediquen certs mitjans de comunicació dia sí i dia també. Que s’ha plegat als dictats dels poders globals? I qui no ho hauria fet? (És més: si un valent, militant de qualsevol partit minoritari a l’esquerra del PSOE, hagués plantat cara —és un dir— a aqueixos poders, quines haurien estat les conseqüències?) Que Zapatero ens ha retallat el sou als funcionaris? Sí, però jo no pense fer la vaga general a un dels meus per un cinc per cent del jornal. Les vagues se li fan a l’amo (o als seus representants més autoritzats, els governs de dretes), no a les persones que intenten conservar la dèbil estructura de l’estat del benestar. Tindran molta o poca determinació, més o menys encert, millor o pitjor fortuna, però això és un altre compte.

9 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

La reflexió és adient, Ximo, però aquesta no és la ratlla de/contra Zapatero. És una altra cosa. A González no el va tirar la vaga, el va tirar el desgast i algunes (moltes) gambades de collita pròpia. No és el 5 per cent del sou, Ximo. És dir-li al sistema que està darrere de les decisions que estem disposats o no a engolir tot el que vinga darrere. I ja saps que he estat molt crític amb la deriva dels sindicats.

Dijous, que se besen. A negociar. Que l'hòstia siga la menor possible. Però demà s'ha de deixar palès que estem vius.

(Com que normalment estem d'acord, no em fa pena discrepar d'això)

ANDREU ha dit...

Realment estic d'acord: ens mereixquem 8 anys més de ZP, De la vega,Blanco, Pajín i també de que torne Solves.I tots contents.
Millor ja és impossible.

ANDREU ha dit...

ja està establida la plataforma ciutadana que reclama la tercera tornada de Solbes per portar el rumb econòmic del país, i crec que ho conseguirem . Volem que el Rei li ho demane com un serviçi d'Estat.
També demanem el nobel per a ell.
Podeu inscriure-vos:
solbesolucion@yahoo.com.

Ximo ha dit...

Xavi, a mi tampoc no em fa pena de discrepar amb tu. El problema és que, per a molts, la vaga no és contra el sistema, és contra el govern. I posats en aqueixa tessitura, la gent de dretes ja està fregant-se les mans. Els dos comentaris anteriors m’estalvien d’estendre’m molt en aquest assumpte. A mi també em demana el cos cantar-li les quaranta al govern socialista. Però, com és evident que es corre el risc de fer-li el llit a la dreta, jo sí trace la ratlla. Quan hi ha tanta confusió, convé una miqueta de claredat: jo no vull Cristóbal Montoro o l’excap de l’FMI, Rodrigo Rato, com a ministres d’Economia (ni que els donaren el Premi Nobel!). Un govern com el de la Generalitat Valenciana seria pitjor que una plaga. Em reafirme: hi ha vegades que s’ha d’estar a un costat o a l’altre de la ratlla. La gent de dretes ho té prou clar.

Vicent Terol ha dit...

Zapatero encapçala un Govern que ha optat per fer uns retalls -decret i reforma laboral- que aprofundeixen en el declivi de l'Estat del Benestar. I això no tindrà volta enrere (a no ser que hi haja una forta resposta popular). L'actual president del Govern espanyol passarà a la història amb aquesta medalla.

La vaga general és contra unes mesures profundament injustes. Em dóna igual que el màxim responsable de les mateixes es diga Zapatero o Rajoy.

Amb l'argument de no afavorir la dreta, la població es manté submisa, sense oposar-se a una política que beneficia els més poderosos i castiga els dèbils. No és la primera vegada que "l'esquerra" fa el paper brut de la dreta. Els qui manen de veritat saben que ho té més fàcil pel fet el poble es rebel·la menys contra un Govern que té l'etiqueta de "socialdemòcrata".


Una cosa més que provoca indignació: el cinisme d'aquest president. Va proposar fa uns dies una mena de Tasa Tobin quan l'ha rebutjada al Parlament espanyol i no l'ha esmentada en cap moment mentre ha presidit la UE. Una burda maniobra per desactivar la vaga, tractant de seguir construint -en clara operació de màrqueting polític- la seua imatge d'home d'esquerres.


Jo faig vaga. Independentment de les conseqüències. És un crit necessari.



Demane disculpes si el to és agressiu en alguna frase. Estic molt indignat per la situació.

Anònim ha dit...

Club de fans de Solbes. Está bien eso. No es extraño que tengamos 8 años más del Gobierno actual; lo que sí que extraña es que no tengan en el psoe personas con mayor nivel, categoría y competencia. Y eso lo pagamos todos.

Ximo ha dit...

Zapatero ha estat obligat —tornem a repetir-ho: obligat— a fer els retalls socials. Es podrà discutir quin era el seu marge de maniobra, fins a quin punt podia oposar-se a les pressions. Jo crec que el marge era molt estret. I els retalls no tindran, malgrat la resposta popular, volta de fulla. I amb un govern de dretes, ni te dic.

Efectivament, la vaga general es fa contra unes mesures injustes, a tenor dels convocants. I jo això ho respecte profundament. Però a mi no m’és indiferent qui és el responsable d’aqueixes mesures. Si és una persona pròxima —és un dir, perquè continue pensant que els responsables últims de la situació són els poders globals—, m’hauré de pensar com a mínim la resposta. En canvi, si fos Rajoy, no hi hauria res a pensar.

Qüestió distinta és que tracem la ratlla tan a l’esquerra, que pràcticament tothom, excepte quatre gats, siguen de dretes. Llavors, tindríem altra vegada la reedició d’allò de l’avantguarda revolucionària estirant de les masses populars. Però s’ha d’anar amb compte, amb les respostes “populars”: en un dia com avui, tots els vaguistes no remaran en la mateixa direcció; un número indeterminat d’ells —difícil de quantificar— voldrà aplanar el camí a la dreta. És el risc d’anar todos juntos y revueltos.

Quant a la pretesa submissió dels treballadors als governs de l’esquerra, és un mite. T’he de recordar, company, que al govern de Felipe González se li feren tres vagues generals (en realitat quatre: en 1985, 1988, 1992 i 1994), vàries d’elles d’un seguiment i una contundència que alguns encara recordaran.

Tenim una tendència innata a ser més durs amb els nostres que amb els adversaris (allò de tirar pedres sobre la nostra teulada, que he comentat en altres ocasions). L’exemple el tens ací, a casa nostra. Quan els socialistes prenien certes determinacions, la gent es revoltava. Quan les prenen Rus o Camps, la gent acota el cap.

En una cosa et done la raó, Vicent: Zapatero no està lliure d’aquella dosi de cinisme característica de quasi tots els polítics espanyols. Però clar, si comparem el seu cinisme amb el de personatges com Rajoy, Cospedal, Esperanza Aguirre, Federico Trillo o el conseller Blasco, la cosa no té color.

Finalment, he de dir-te que prendre una determinació respecte de la vaga sense considerar-ne les conseqüències em sembla una irresponsabilitat. Jo també trobe que hagués calgut fer un gran crit molt abans, però demà caldrà gestionar les conseqüències d’aquesta vaga. Esperem que no siguen demolidores per al futur immediat de l’esquerra en general.

Vicent Terol ha dit...

Amic Ximo. Si no es feia vaga contra aquestes mesures, hom no sap ja què ha de fer un Govern per a que s'haja d'eixir al carrer a protestar.

Aquesta complicitat amb l'etiqueta del partit de torn guarda una relació propera amb ser seguidor d'un equip de futbol. El que és lògic és fixar-se en les polítiques concretes, no en que qui les fa s'autoproclame "socialista".

No és cap mite això que els Governs d'esquerres han aprofitat la poca resposta social per a dur a terme terribles decisions de dreta pura i dura. No ho és, almenys, a l'Estat espanyol. És un assumpte per a estendre's, però cal recordar, per exemple, que fou el PSOE qui va crear les ETTs.

Zapatero no s'ha vist obligat a res. Si una persona té principis, abans d'actuar en contra d'aquests, dimiteix. Zapatero, com la majoria dels polítics, desitja el poder. I, de la mateixa manera que Groucho Marx, canvia els principis segons convinga. L'objectiu sempre és guanyar les eleccions.

No és una irresponsasibilitat secundar una vaga sense pensar en les conseqüències electorals per al PSOE. És una irresponsabilitat, en tot cas, desaprofitar l'ocasió per a eixir al carrer i recolzar -implícitament- les mesures econòmiques més injustes de la Democràcia espanyola. Si el PSOE perd les eleccions serà per les seues polítiques. I pel predomini absolut -això és una altra qüestió- dels mitjans del PP.

Tornant al suport incondicional al PSOE, hi ha una pregunta que crec que cau pel seu propi pes: Què collons hauria de fer un Govern anomenat "socialista" per a que qui ens considerem d'esquerres no el recolzàrem? Amb l'argument que criticar el PSOE és afavorir el PP (clàssica estratègia electoral del PSOE, per altra banda), mai ens podem oposar als "socialistes". Encara que mantinguen l'Estat d'Excepció al País Basc. Encara que venguen armament a Israel. Encara que gasten 1 milió d'euros en recolzar la guerra d'Afganistan. Etc.

La meua ètica, els meus principis i els meus escrúpols m'impedeixen recolzar un Govern que fa eixes coses.

Vicent Terol ha dit...

Encara que gasten -volia dir- un milió d'euros al dia en Afganistan. Amb conseqüències -això sí que és una irresponsabilitat!- tan clares com un goteig imparable de morts i més morts d'innocents.