La Casa del Fascio i les primeres avantguardes
Sovint, durant els meus viatges, intente visitar edificis emblemàtics de l’arquitectura moderna. A Dessau (República Federal Alemanya), vaig recórrer les diferents dependències (escola, cases dels mestres) de la Bauhaus; en Escòcia, vaig visitar la Glasgow School of Art, obra de l’arquitecte Mackintosh. Ara tocava l’antiga Casa del Fascio de Como, un dels edificis més interessants del racionalisme italià. Avui ens pot semblar anodí, però fou projectat per Giuseppe Terragni en 1932 i construït en 1936. (Un primer projecte, més tradicional, havia estat realitzat en 1928.) Es tracta, per tant, d’una construcció avantguardista per a la seua època. Cal recordar que la primera avantguarda italiana simpatitzà amb les idees feixistes. Hi ha el cas paradigmàtic de Filippo Tommaso Marinetti (nascut en Alexandria, en 1876, i mort a Bellagio, a les vores del Llac de Como, en 1944). Marinetti, poeta, novel·lista i dramaturg, és conegut, sobretot, per haver fundat el Futurisme, moviment d'avantguarda de principis del segle XX. Marinetti decidí de convertir-se en un home nou i alliberar-se de l'oripell decadentista de l'estil liberty.
Sovint, durant els meus viatges, intente visitar edificis emblemàtics de l’arquitectura moderna. A Dessau (República Federal Alemanya), vaig recórrer les diferents dependències (escola, cases dels mestres) de la Bauhaus; en Escòcia, vaig visitar la Glasgow School of Art, obra de l’arquitecte Mackintosh. Ara tocava l’antiga Casa del Fascio de Como, un dels edificis més interessants del racionalisme italià. Avui ens pot semblar anodí, però fou projectat per Giuseppe Terragni en 1932 i construït en 1936. (Un primer projecte, més tradicional, havia estat realitzat en 1928.) Es tracta, per tant, d’una construcció avantguardista per a la seua època. Cal recordar que la primera avantguarda italiana simpatitzà amb les idees feixistes. Hi ha el cas paradigmàtic de Filippo Tommaso Marinetti (nascut en Alexandria, en 1876, i mort a Bellagio, a les vores del Llac de Como, en 1944). Marinetti, poeta, novel·lista i dramaturg, és conegut, sobretot, per haver fundat el Futurisme, moviment d'avantguarda de principis del segle XX. Marinetti decidí de convertir-se en un home nou i alliberar-se de l'oripell decadentista de l'estil liberty.
Al Manifest Futurista, va dictar un programa revolucionari de reminiscències clarament feixistes: «Cal ensorrar els ponts amb el passat, destruir els museus, les biblioteques, les acadèmies de qualsevol espècie i cantar la grandesa de la massa agitada pel treball col·lectiu, glorificar la guerra —única higiene del món—, el militarisme, el patriotisme, el gest destructiu de l’alliberador, les belles idees per les quals hom mor i el menyspreu a la dona.» Algunes d’aquestes idees —no totes— van atraure les nostres avantguardes. Joan Salvat Papasseit, bé que simpatitzà amb els corrents socialistes i, sobretot, anarquistes de la seua època, fou influït pels cal·ligrames d'Apollinaire i el futurisme de Marinetti, principalment als seus primers llibres, on és palès l’encís que provocaven als futuristes els invents moderns: el telègraf, les ones hertzianes, el tramvia... Salvat Papasseit, per tal de guanyar-se la vida, treballà com a vigilant nocturn al Moll de la Fusta de Barcelona, activitat que anys més tard evocaria al poema Nocturn per a acordió. L’obra L'irradiador del port i les gavines mostra aquestes influències futuristes.
La Casa del Fascio s’inscriu en aquestes coordenades. És un gran paral·lelepípede format per superfícies de geometria pura: sobre un costat d’uns 32 m per 16 d’altura, es disposen elements llisos i simples pilars que creen un essencial però eficaç joc de plens i buits, amb suggestius efectes de clarobscur. Els materials (cement clar, pedra de Botticino, cristall i ferro a les baranes) són disposats de manera que creeen línies paral·leles i ortogonals, i donen harmonia al conjunt. A l’interior, s’utilitzà marbre blanc i negre. L'edifici s’alça sobre una planta realçada, respecte de la superfície viària, creant una mena de plaça que dialoga amb els elements pròxims a la ciutat: la muntanya, el llac i el duomo, l’eix del qual és exactament perpendicular a l’edifici modern. Ultrapassant una de les divuit portes de vidre, que esmorteeixen el tall entre extern i intern, s’arriba a un pati, al qual donen els ambients principals: la sala del directori, les oficines, les galeries... L'atri està cobert per blocs de vitrocement, entre els quals hi ha una llarga planxa de vidre que permet d’entreveure el turó que sobresurt per darrere de l’edifici. Originalment, l'interior estava decorat amb panells de cement de colors amb motius esquemàtics, imatges de propaganda, espais buits, obres de Mario Radice avui perdudes. Actualment, l’edifici és la seu del Comandament Provincial de Como de la Guàrdia de Finances.
La Casa del Fascio s’inscriu en aquestes coordenades. És un gran paral·lelepípede format per superfícies de geometria pura: sobre un costat d’uns 32 m per 16 d’altura, es disposen elements llisos i simples pilars que creen un essencial però eficaç joc de plens i buits, amb suggestius efectes de clarobscur. Els materials (cement clar, pedra de Botticino, cristall i ferro a les baranes) són disposats de manera que creeen línies paral·leles i ortogonals, i donen harmonia al conjunt. A l’interior, s’utilitzà marbre blanc i negre. L'edifici s’alça sobre una planta realçada, respecte de la superfície viària, creant una mena de plaça que dialoga amb els elements pròxims a la ciutat: la muntanya, el llac i el duomo, l’eix del qual és exactament perpendicular a l’edifici modern. Ultrapassant una de les divuit portes de vidre, que esmorteeixen el tall entre extern i intern, s’arriba a un pati, al qual donen els ambients principals: la sala del directori, les oficines, les galeries... L'atri està cobert per blocs de vitrocement, entre els quals hi ha una llarga planxa de vidre que permet d’entreveure el turó que sobresurt per darrere de l’edifici. Originalment, l'interior estava decorat amb panells de cement de colors amb motius esquemàtics, imatges de propaganda, espais buits, obres de Mario Radice avui perdudes. Actualment, l’edifici és la seu del Comandament Provincial de Como de la Guàrdia de Finances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada