Equilibrio y eficiencia económica: selección de artículos de economía

Vicente Galbis no és massa conegut del públic valencià. Va nàixer en Agullent el 1942. Després de fer el batxillerat al col·legi dels jesuïtes de València, estudià Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona on es llicencià i obtingué el seu primer doctorat. Posteriorment, amplià estudis a la Universitat de Wisconsin, a Madison, on fou professor ajudant i obtingué el segon doctorat. La seua carrera professional s’ha desenvolupat, però, de 1970 a 1998, a Washington, al Fons Monetari Internacional. Fou el funcionari encarregat de seguir l’economia de Canadà i de recolzar els encarregats de les economies d’Estats Units i Mèxic. Al Departament de Banca Central, es dedicà a realitzar missions d’assistència tècnica als països membres (sovint amb funcionaris del Banc Mundial) i també participà en recerca i publicacions sobre qüestions monetàries i bancàries. En aquest departament, ascendí a Economista Principal i Conseller.

Vicente Galbis, a hores d’ara ja jubilat, explicava fa uns anys, durant la presentació del II Congrés d'Estudis de la Vall d’Albaida, que la nostra economia tradicional estava abocada a la crisi irremeiable; de cap manera anava a poder competir amb la dels països emergents, que inicien llurs processos d’industrialització amb sectors com el tèxtil (tal com férem nosaltres a les darreries del segle XIX). Llurs costos de producció —sobretot en mà d’obra— són ínfims. Vicent Galbis recordava que els països desenvolupats depenen cada vegada menys del sector secundari i aposten bona part de la seua activitat econòmica al terciari, a empreses dedicades a l’activitat financera i a la distribució, a empreses que creen valor afegit: innovació, disseny, serveis de qualitat... L’economista vaticinava que només el sector terciari podia recuperar l’activitat de les nostres comarques i assegurar el benestar dels seus habitants.

A la present obra, una introducció del professor Jordán Galduf, catedràtic d’Economia Aplicada i Teoria Econòmica de la Universitat de València, analitza diferents treballs de Vicente Galbis, començant per un primer text acadèmic inèdit escrit durant el seu doctorat a Wisconsin, un estudi de macroeconomia que estava a l’altura dels textos coetanis que feien servir a casa nostra els estudiants universitaris. Galbis analitzava els mecanismes que conduïen a un model de plena ocupació i els obstacles que impedien el seu correcte funcionament. Tot seguit, el llibre recull altres articles de l’autor: “Polítiques monetàries i de taxa de canvi en una economia oberta petita” (1975); “Intermediació financera i creixement econòmic en països menys desenvolupats: un enfocament teòric” (1977); “Diners, inversió i creixement a l’Amèrica Llatina, 1961-1973” (1979); “Inflació i polítiques de taxes d’interès a l’Amèrica Llatina, 1967-76”; “Inflación: la experiencia Latinoamericana, 1970-79” (1982); “Economías pequeñas y abiertas: estrategias comparadas” (1992); “Experiencia de cinco países en desarrollo con sistemas interbancarios de tipo de cambio flotante” (1993); “Convertibilitat de divises i el Fons: revisió i pronòstic” (1996); “Experiències de liberalització del compte de capital en països industrialitzats” (1995). En resum: tenim al davant una obra diferent en un context dominat completament per la literatura, la Lingüística i les Ciències Socials.

GALBIS, Vicente. Equilibrio y eficiencia económica: selección de artículos de economía. A cura d’Emili Casanova. Denes Editorial. 2009.

(publicat a Espai del Llibre nº 12, Publicacions de les Comarques Centrals Valencianes)