dijous, 23 de setembre de 2010

Èxit o fracàs?

La repercussió de la pròxima jornada de vaga general serà qüestió discutible i discutida. Hi ha infraestructures i sectors laborals que són determinants per a l’èxit o el fracàs d’una vaga. Em referisc, naturalment, al transport i les comunicacions. Si els sindicats aconsegueixen de paralitzar els transports públics i tallen les vies d’accés a les grans ciutats, alguns milions de treballadors i treballadores faran la vaga vulguen o no vulguen, perquè no podran arribar al seu lloc de treball. Els instruments que es fan servir en aquests casos són els piquets “informatius”. Aquests piquets poden taponar, per exemple, les cotxeres de l’EMT de València (ja sabeu: un autobús avariat travessat a la porta) o impedir el pas de vehicles, durant l’hora punta, per les Nacionals III i IV, a les entrades de Madrid (amb una pila de pneumàtics cremats). Amb açò, una part de l’“èxit” de la vaga ja està assegurat. També es pot utilitzar la silicona i barrar el pas d’empleats i clients als grans magatzems, a les grans superfícies comercials... Ara bé, les enquestes diuen que només un de cada tres treballadors està disposat a secundar la vaga. Si això resulta ser cert, no hi haurà prou piquets per a impedir que els col·legis, els instituts, els centres sanitaris, el comerç minorista, les petites empreses i un llarg etcètera romanguen oberts amb total normalitat. Alguna cosa es deuen olorar els líders sindicals, perquè, com ha dit algun columnista, afronten la vaga amb cara de funeral. «Una gran putada», ha arribat a dir el secretari general de CCOO. ¿Doncs no havíem quedat que una vaga general és el gran esdeveniment, la gran festa reivindicativa contra l’opressió del capitalisme? S'està assajant un nou mètode de mobilització?