diumenge, 12 de setembre de 2010

Els grans llacs alpins del nord d’Itàlia (III)

El dia que marxàrem a Como despuntà plujós i fred. El Llac de Como està situat a la regió de la Llombardia, més concretament a les províncies de Lecco i Como. Té una superfície de 146 km². Amb els seus 416 m de profunditat (a prop d’Argegno), és un dels més profunds d’Europa. És el tercer llac més gran d’Itàlia, després dels llacs de Garda i Major. Des de l’aire, recorda una i grega invertida. Es composa de tres braços: el de Como, a l’oest, el de Lecco, a l’est, i el de Colico, al nord. Sovint, també és nomenat Llac de Lario, el seu nom llatí. Per la seua banda, el braç de Como està dividit en tres parts: una que parteix de Como ciutat i arriba a les viles de Moltrasio i Torno, d’on naix el segon tram, que mena a Laglio, i el tercer que arriba a Balbianello, on es troba la vila de Bellagio. Just en aquest últim tram està l’illa Comacina.

Pujant per la ribera occidental del braç de Colico, es troba el poble de Dongo, on la resistència italiana capturà Benito Mussolini en 1945. No lluny d’allí, està també la localitat, Giulino di Mezzagra, on fou executat. Els pobles del llac de Como són famosos (la novel·la Els nuvis, d’Alessandro Manzoni, transcorre en un poblet del llac) i atrauen molts turistes de tot el món, alguns molt cèlebres, com George Clooney, propietari de dues vil·les situades al poble de Laglio (Villa Oleandra i Villa Margherita). Les ribes del llac són, possiblement, el paisatge de fons del quadre Mona Lisa. A més, han estat localització de films com L’atac dels clons, Ocean´s twelve i Casino Royale, de la sèrie James Bond. El Llac de Como estén els seus braços per una conca alpina voltada d’altes i verdes muntanyes, que proporcionen unes vistes esplendoroses.



Entre les localitats més importants de les vores (a més de la mateixa Como) estan Tremezzo, Cadenabbia (amb la seua Villa Carlotta, de 1747, que presideix un esplèndid parc), Menaggio, l’antiga Gravedona, Bellano, Varenna, Lecco (on viví Manzoni) i la senyorial Bellagio. Els meus companys d’expedició i jo ens vam adreçar a Tremezzo per a prendre un piroscaf (encara en subsisteixen sis). La navegació de línia al llac és molt antiga; el primer vapor entrà en servei en 1826. Començàrem la singladura vers Como. El dia era boirós, però la grisor donava al paisatge un toc melancòlic i romàtic. Davant nostre, anaven desfilant els llogarets, les afilades agulles dels campanars, les luxoses vil·les de la riba occidental, la més freqüentada, i moltes grues. (A hores d’ara, el major problema a les vores del llac és l’especulació urbanística.) Partint de Tremezzo, deixàrem enrere Bellagio, la població més famosa. Situada sobre un promontori, al centre dels tres braços del llac, és coneguda per les seues vil·les (Villa Melzi i Villa Serbelloni, seu de la fundació Rockfeller) i per l’Scalinata dei negozi, sobre la qual es troba la casa que ocupà Franz Liszt. També hi passà un jorn el president Kennedy.



Una menció a part s’ha de fer de la misteriosa Villa Pliniana, a Torno, escenari d’antigues llegendes i símbol del romanticisme literari europeu. Als seus salons s’hostatjaren Manzoni, Stendhal, Byron, Verdi, Bellini, Rossini... També hi va sojornar Napoleó. Leonardo da Vinci hi estudià la font intermitent que brolla d’una roca. A Moltrasio, sojornaren el compositor Vincenzo Bellini i Winston Churchill. A la llarga banda occidental del braç de Como, sobresurt també Cernobbio, seu de grans vil·les senyorials com Villa d'Este, Villa Erba i Villa Pizzo, aquesta darrera construïda al segle XVI. Finalment, arribàrem a Como, capital de la província homònima de la Llombardia. L'antiga Comum gal·la i romana és la principal ciutat de la regió lacustre. El seu emplaçament, al punt d’unió dels Alps amb la plana del Po, en fa un centre comercial, turístic i industrial de primer orde.


Como formà part de la Gàl·lia Transpadana, a la riba sud-oest del llac, en territori dels gals insubres. Apareix citada durant les guerres entre gals i romans, que van conquistar la regió. L’indret fou denominat Novum Comum i rebé, successivament, el dret llatí, el dret de civitas romana, com la resta de la Gàl·lia Transpadana, i la condició de municipi. El nom de Novum Comum es va abandonar, per a usar simplement el de Comum. Probablement, hi van nàixer el dos Plini, el vell i el jove. El primer morí a Pompeia, durant l’erupció del Vesubi; el segon va tenir a Como algunes viles (una d'elles, a vora vuit quilòmetres del centre urbà, encara és anomenada Vila Pliniana). Naturals de la ciutat foren també el papa Innocent XI, el científic Alessandro Volta, inventor de la pila elèctrica, i l'arquitecte modern Giuseppe Terragni.


Entre els seus edificis sobresurten la catedral, de marbre, començada el 1396 i acabada el 1170 (que presenta diversos estils arquitectònics), i el Broletto, antic palau municipal amb façana gòtica i decoració de marbre blanc, gris i rosa, flanquejat per la torre cívica. Fou construït el 1215 pel podestà Bonardo da Codazzo i modificat en estils gòtic i renaixentista el 1477. També tenen interès el castell Baradello, del segle XII i el museu Alessandro Volta, antic gimnàs que havia pertangut a la Companyia de Jesús des de 1589 fins a la suspensió de la companyia, el 1773. A partir de llavors, esdevingué Gimnàs Reial. El 1774, Volta fou nomenat el seu regent; el 1865, es va convertir en Museu i va prendre el seu nom actual. Entre els monuments moderns destaca la Casa del Fascio. El centre de la ciutat és la plaça de l'església de San Fedele.