Sant Paulí

«L’altre dia, caminant per la senda de Múrcia, vaig ataüllar una visió surrealista: a la vora dels camps de la Partida dels Arenals, hi havia una flota de vehicles de marques de luxe: Mercedes, BMW, Audi, Land Rover... Els camps estaven plens de jornalers. Sembla que collien alls. "Seran els amos dels cotxes aparcats"?, vaig pensar». Radaurí escolta amb un ample somrís. «Clar que sí! —exclama amb l’autoritat de qui coneix tots els plecs de l’assumpte—. Els darrers anys, una munió de manobres, enrajoladors, mestres de paleta, encofradors, guixaires, pintors i altres treballadors de la construcció guanyaven els diners a mans plenes. Amb aqueixos diners, es compraven a termes cotxes de superluxe. Com ara s’han quedat sense feina a l’obra i han de seguir pagant les lletres dels vehicles, es veuen obligats a doblar el llom als camps d’alls». Eiximona, que fulleja una revista, alça el cap i certifica: «Els antics nous rics es barallen per les engrunes que abans no volia ningú. I clar, molts bracers marroquins, romanesos, equatorians o búlgars, que es conformaven amb cotxes de segona mà, s’han quedat com Sant Paulí».